De la Capadòcia a Montblanc

Segons el costumari de Joan Amades, Sant Jordi és l'heroi d'una gran gesta cavalleresca, que la veu popular universal situa a les terres allunyades de la Capadòcia (a l'actual Turquia), però que la tradició catalana creu esdevinguda als voltants de Montblanc. Diuen que assolava els voltants d'aquesta vila un monstre ferotge, que podia caminar, volar i nedar, i tenia l'alè pudent, fins al punt que des de molt lluny, amb les seves alenades enverinava l'aire, i produïa la mort de tots els qui el respiraven. La gent va pensar donar-li cada dia una persona que li serviria de presa, i així no faria estralls. Cada dia es feia un sorteig entre tots els veïns per triar la víctima. Un dia, la sort va voler que fos la filla del rei la destinada a ser presa del monstre. La princesa era jove, i tot i que hi va haver voluntaris per substituir-la, el rei s'hi va negar, amb el cor ple de dolor.

La donzella va començar a caminar cap al cau. De sobte, se li va presentar un jove cavaller amb una armadura tota daurada i lluent. La donzella, esborronada, li digué que fugís de pressa, ja que per allí rondava una fera que així que el veiés se'l menjaria. El cavaller li digué que no temés, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, per tal com ell havia vingut expressament per combatre el monstre, per matar-lo i alliberar del sacrifici la princesa, com també Montblanc. El cavaller, d'una llançada va malferir la bèstia. Sant Jordi la va lligar pel coll i la donà a la donzella perquè la portés a la ciutat. El monstre va seguir-la tot mansoi. El rei volia casar la filla amb el cavaller, però Sant Jordi va replicar que no la mereixia; havia tingut una revelació divina per anar a combatre el drac, que ell no havia fet res per ell mateix i no mereixia premi. I desaparegué misteriosament.

Carambola literària

El primer Dia del Llibre es va fer el 26 d'octubre de 1926, per celebrar l'aniversari del naixement de Miguel de Cervantes, recull en un llibre Josep Maria Ainaud de Lasarte. Va ser una idea de l'escriptor i editor valencià Vicent Clavel i Andrés que va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona i que seria acceptada pel ministre de Treball, Comerç i Indústria. Alfons XIII va signar el decret que instituïa la Fiesta del Libro Español. Aquesta festa va néixer per vendre clàssics castellans, una discriminació lingüística que variaria segons els moviments polítics. El canvi al 23 d'abril es va produir el 1930. Es va proposar el dia de la mort de l'escriptor d'El Quixot, tot i molta polèmica, tot defensant que es guanyaria projecció fent la celebració ben entrada la primavera, en comptes de la freda tardor. A Barcelona, el canvi va ser un èxit: aquell dia es van sobrepassar els 50.000 volums venuts probablement gràcies a l'aposta per donar-li un aire popular. A Madrid, en canvi, es van limitar a la solemnitat amb actes acadèmics. Després d'unes edicions molt pobres, just després de la Guerra Civil, a partir dels anys 50 recupera la força fins a convertir-se en una de les dates més assenyalades a Catalunya tot unint la tradició de la rosa i el llibre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.