Xavier Bosch: “Els periodistes som el control de qualitat de la democràcia”

Després de tres llibres de ficció, dotze anys de silenci literari, fer de cap de programes de RAC 1 i dirigir l’AVUI tretze mesos, l’actual presentador de l’Àgora de TV3 diu que per fi s’ha pogut dedicar a fer el que vol: escriure. El resultat és Se sabrà tot, publicat a Proa i a Leqtor en la versió digital. La novel·la està protagonitzada pel director d’un diari que no s’entén gens amb el director general del grup on treballa, fet que farà que més d’un s’entretingui en el joc de les diferències. La trama, però, s’embolica quan es descobreix una cèl·lula d’Al-Qaida al Raval.

Per què ha escrit el llibre?
Per una necessitat de dir coses. Crec que només s’ha d’escriure quan un té alguna cosa a dir, i jo en volia dir unes quantes sobre la manca de llibertats a tots els nivells, tant a les esferes de poder com a les capes més pobres de la població.

Publica un llibre protagonitzat pel director d’un diari quan vostè mateix fa poc que n’era.
Sí, però qui jugui al sudoku d’endevinar qui és qui perdrà la partida. Tot autor aprofita les històries viscudes, les converses mantingudes i les trucades rebudes de la seva vida professional i personal per trufar les seves novel·les. Hi ha històries del llibre que són semblants a peripècies que han succeït mentre estava al capdavant de l’AVUI.

Per exemple, hi ha l’episodi de sexe exprés que vam publicar a Societat, però al llibre en fa literatura. ¿No creu que coses com aquestes poden malmetre la imatge d’aquest diari?
Si m’hagués passat pel cap que feia mal al diari no hauria fet el llibre. Aquest és el meu diari de capçalera i valoro tant la feina dels seus redactors que no voldria perjudicar-los en res. Al contrari, he après molt d’ells i em trec el barret. Però jo espero que hi haurà molts lectors que no tindran ni idea de qui és Xavier Bosch. El llibre s’ha d’aguantar per la història, per l’escriptura. Jo volia retratar un món.

El del negoci de la por?
Sí, això és clau per a mi i m’he documentat molt sobre com es recluten i s’entrenen els terroristes. Des de l’11-S, Al-Qaida és a les nostres vides i el món viu en la cultura de la por, que els governants dosifiquen en virtut de les seves necessitats.

En el periodisme que vostè descriu hi ha molts elements de thriller que ens allunyen del real. Per què?
No em vaig proposar fer un thriller ni novel·la negra, encara que el que més he llegit de jove són les novel·les de Simenon i aquells llibres m’agradaven per la frase curta, per les històries i pels personatges que passen de la vida normal al costat obscur, i s’explicava per què. M’interessa molt el detonant que fa que les vides canviïn de rumb en un moment determinat. Aquest titular de cinc columnes que a tothom li pot ensorrar la vida, i això a la novel·la ho anem trobant: l’accident del director; el vici sexual del director general; la necessitat vital de diners del reporter...

Al llibre hi ha una denúncia constant de la corrupció i algunes al·lusions al nepotisme i altres vicis de la nostra societat.
La gran corrupció és la que persegueixen els fiscals, però la corruptela està a l’ordre del dia. Aquell petit favor al límit de l’ètica és molt habitual.

El periodista pateix la condició de titella sota el lema Qui paga, mana.
No vull dir que ara estiguem pitjor que mai en aquest sentit. Estem com sempre, però el que és greu és que sigui així en una democràcia. L’únic compromís que tenim els periodistes és explicar les coses que passen, així de simple, i a mesura que els interessos no ho permeten estem fallant a la societat. Ja entenem que hi ha companyies aèries que són anunciants mentre acomiaden gent, però hem de fer la nostra feina com un ariet per lluitar i no defallir. Som el control de qualitat de la democràcia, i si no podem explicar què passa, tanquem la parada.

Un dels consells del periodista més veterà és: mai no et creguis res fins que no es desmenteixi oficialment.
Els periodistes no ens podem creure les versions oficials a ulls clucs. Tot ho hem de posar en entredit. Mira ara el Rubalcaba dient que ETA volia muntar un aparell logístic a Catalunya.

Continuarà fent ficció?
Tinc el nivell de vida desitjat entre feina, oci i família. Continuaré escrivint.

¿I al proper llibre sí que ho explicarà tot?
Encara no sé ni de què anirà.