cultura

LA CRÒNICA

DE l'ebre

De parlar tortosí a ebrenc

La setmana passada em varen demanar que participés en la iniciativa, del Consorci per a la Normalització Lingüística a les Terres de l'Ebre, per trobar “la paraula ebrenca més bonica”. S'ha publicat un llistat de noms, amb la Jet Set intel·lectual, mediàtica i festiva del territori, que s'han afegit a la proposta. Jo els vaig respondre que no sabia què era això de l'ebrenc entès com a expressió dialectal. En arribar a casa vaig començar a consultar els llibres. El lingüista Joan Veny, a la GEC, defineix com a tortosí el “subdialecte del català occidental estès pel Baix Ebre, la Terra Alta i el Montsià, límits que a voltes sobrepassa”, o també com a “zona de transició entre el nord-occidental i el valencià”. No he trobat el mot ebrenc relacionat amb la parla. Darrerament, s'ha volgut popularitzar l'expressió ebrenc com a substitutiu del substantiu tortosí; els defensors al·leguen que d'aquesta manera s'eixampla l'àmbit territorial del subdialecte perquè s'hi sentin còmodes els habitants de la Ribera d'Ebre i del Matarranya. En canvi, sembla que no són conscients que exclouen la gent del nord del País València, el Baix Maestrat i els Ports, que, tot i que res tenen a veure amb la regió de l'Ebre, d'acord amb la definició de Veny, formen part de la parla de transició català-valencià, és a dir, el tortosí. Que li preguntin al morellà Manolo Milian Mestre si el que ell parla es diu ebrenc...

Arraconar l'expressió tortosí a favor d'ebrenc és un fenomen relativament recent que neix amb la restauració democràtica dels anys setanta com a reacció a l'opressió de cacics que les classes dominants tortosines exerciren sobre la comarca durant la dictadura. Coincideix, a més, amb l'inaturable procés de pèrdua de força demogràfica i econòmica i, conseqüentment, política de la ciutat de Tortosa, capital històrica, respecte al conjunt del territori. Els polítics, també els de Tortosa, tenen una certa recança a dir-se tortosins perquè pensen que això els pot restar adhesions a altres poblacions de l'entorn i adopten la fórmula de definir el conjunt del territori com a ebrenc i, a partir d'aquí, construir una filosofia que abasta tots els aspectes de la vida col·lectiva sota l'adjectivació d'ebrenca. És un
canvi amb fortes connotacions polítiques. No succeeix el mateix a la zona del Camp on, amb tota naturalitat, es parla de “comarques tarragonines” o “Camp de Tarragona”, expressió comunament acceptada des de Reus, Valls o Montblanc, entre altres ciutats, i que en tot cas ajuda a identificar el territori.

Dir tortosí o dir ebrenc (aclarint que s'entén com a tal els riberencs de les comarques catalanes, perquè d'ebrencs n'hi ha també a Cantàbria, Castella, la Rioja, el País basc, Navarra i l'Aragó) són denominacions complementàries i, en determinats casos, fins i tot poden ser sinònimes. Cal arraconar que alguns tortosins tinguin complexos i que altres habitants del territori mantinguin les fòbies. Deixem que la diòcesi continuï sent de Tortosa, la llengua que s'hi parla tingui el nom de tortosí, les normes recollides a la compilació siguin dret tortosí, que la jota s'anomeni tortosina, que es diguin pastissets de Tortosa...; i també, al mateix temps, que la vegueria tingui el nom de Terres de l'Ebre, com la delegació i els serveis del govern de la Generalitat, l'administració tributària, la circumscripció electoral, el seu dia, i que els organismes polítics, econòmics i administratius que es puguin crear a l'entorn de les comarques del sud de Catalunya s'adjectiven com a ebrencs.
No és només qüestió de noms.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Cultura

Mor Helen Vendler, crítica de gran influència

TEATRE

El Maldà canta Pau Riba i Malvido interpel·lant els joves

BARCELONA

Mario, Llull i el manuscrit Voynich

Liliana Torres
Directora de cinema

“Les mamíferes no tenim l’instint de ser mares”

Barcelona
Crítica

Les tres vides d’una cantant llegendària

ARTS EN VIU

Una funambulista creuarà la plaça Margarida Xirgu per inaugurar el Circ d’Ara Mateix

BARCELONA

Cines que no són ‘només un cinema’

Barcelona

El cinema comercial no remunta

Barcelona

El cinema (d'autor) es fa veure

Barcelona / Los Angeles