PORT. FRANC
montse frisach
Art perifèric europeu
L'associació La Internacional, formada per cinc museus europeus, entre els quals el Macba, remarca en un llibre la seva voluntat de rellegir la història de l'art dels últims anys
E n un moment d'intensa crisi i de canvi de paradigma com l'actual, el treball en xarxa resulta crucial a l'hora d'engegar i tirar endavant projectes sense el qual difícilment podrien avançar. Amb l'objectiu d'entrar a fons en la revisió de l'art dels últims cinquanta anys, el 2009 cinc museus europeus que tenen en comú que són a la perifèria dels centres de poder des d'on s'estableixen els cànons artístics, van decidir unir esforços. És així com va néixer l'associació La Internacional, formada per la Moderna Galeria de Ljubljana, la Július Koller Society de Bratislava, el Van Abbemuseum d'Eindhoven, el Museum van Hedendaagse Kuns d'Anvers, i el català Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba).
Fins ara, entre els fruits d'aquesta aliança, cal destacar l'organització de quatre exposicions, una de les quals, amb obres de la col·lecció del museu de Ljubljana, es va poder veure al Macba a la primavera del 2011 amb el títol Museu de les narratives paral·leles. L'última col·laboració de l'organització ha estat la publicació d'un llibre, Post-War Avant-Gardes between 1957 and 1986, que acaba de sortir, i que posa les bases per establir noves narratives de la història de l'art. En el volum, que ha estat coordinat per Christian Höller, hi participen un conjunt d'experts provinents dels cinc museus.
És clar que en els últims anys alguna cosa ha canviat en la mirada sobre la història de l'art més recent. La presentació temàtica de la col·lecció de la nova Tate Modern, quan es va inaugurar el 2000, va trencar la metodologia cronològica tradicional. Entre el 2009 i el 2011 el Moma de Nova York va adquirir tres importants col·leccions i arxius d'art conceptual que tenen ben poc a veure amb el cànon que el museu havia llançat al món. El director del Macba, Bartomeu Marí, anomena aquests dos fets en el seu llibre publicat per La Internacional com a exemples de la necessitat d'acostar-se amb ulls nous a l'art de l'últim mig segle.
Marí explica que aquesta revisió, necessària, es pot fer, sobretot, des de museus i col·leccions que se situen al marge de les grans institucions. “Nosaltres [els museus de La Internacional] estem en una situació de relativa perifèria i, per tant, ens és més fàcil construir un vocabulari i una cronologia noves”, diu Marí. “En el cas català, tot allò que es feia als anys 60 i 70 que no era pintura es considerava art conceptual, però en realitat en la majoria dels casos aquests produccions artístiques tenien ben poc a veure amb el conceptual. Eren obres fruit de la manca d'institucions artístiques i de mercat, i també de la lluita contra la dictadura de Franco. En els països de l'est d'Europa es vivia una situació semblant contra el poder oficial”, diu.
Territori comú
Els cinc museus de La Internacional que han participat en el llibre s'han trobat en aquest territori comú. A més de Bartomeu Marí, per part del Macba, també hi escriu Teresa Grandas, que analitza les pràctiques artístiques al marge del sistema que tenien lloc durant la dictadura franquista i també el cas de Grup de Treball, un col·lectiu que en els últims anys el Macba ha reivindicat com un exemple d'aquestes narratives paral·leles.
Malgrat les dificultats, La Internacional tira endavant amb la intenció de, si cal, fins i tot, compartir col·leccions a escala europea. Un dels projectes a mitjan termini és “refer la història dels anys 80, una revisió que farem en comú cap a l'any 2015”. Marí defineix La Internacional com “una associació transregional”, oberta a incorporar noves institucions sempre que combreguin amb la filosofia renovadora del projecte. Ja se sap que avui, més que mai, la unió fa la força.
