Tijuana a l'Empordà
“La precarietat en què viuen els joves marca les relacions de parella”, diu Vicenç Pagès
“Canyelles ha agafat contes clàssics i els ha portat a la vida quotidiana”,
indica Sílvia Soler
“El títol, ‘La nosa', fa referència a allò que molesta la veu poètica i
la societat”, explica Romera
“L'Empordà de frontera és Tijuana i és molt lluny dels tòpics sardanístics i de les estrelles Michelin.” L'escriptor Vicenç Pagès (Figueres, 1963) explica que les ganes d'explorar aquest territori “poc conegut” i indrets com la Jonquera marquen l'origen de Dies de frontera, l'obra que va guanyar ahir el premi Sant Jordi de novel·la, dotat amb 60.000 euros i convocat per Òmnium Cultural i la Fundació Enciclopèdia Catalana.
En aquest entorn de “benzineres gegants i trens de rentatge de camions”, una parella malda per tirar endavant la seva relació. “Volia tractar de la precarietat de les generacions joves que marca les relacions de parella i familiars, ja que molts han de viure amb els pares.” El títol fa referència també a la frontera entre la joventut i l'edat adulta: “És una frontera que es va allargant perquè els joves no poden entrar en la fase de decisió i es queden en la de tempteig.” L'escriptor va desvelar ahir en roda de premsa que en aquesta relació hi ha també una “relliscada” que precipita les decisions i un fill que “marca el pas definitiu cap a l'edat adulta, quan un decideix ser un esclau durant un temps sense poder cancel·lar el contracte, i això fa molta por”.
La novel·la, que sortirà publicada al febrer, transcorre durant l'estiu del 2012 amb l'incendi que va afectar la zona de rerefons. També apareixen les prostitutes de la Jonquera: “Per a la gent que vivim a l'Empordà, formen part del paisatge quan anem per l'N-II.”
L'escriptor Màrius Serra, portaveu del jurat, va destacar que el llibre està escrit amb una “llengua cristal·lina”: “Ha fet un esforç d'estil notable perquè la història s'explica de manera fragmentària amb un estil d'ara i aquí.”
Vicenç Pagès, col·laborador d'aquest diari, va debutar amb el recull de contes Cercles d'infinites combinacions (1990) i d'aleshores ençà ha publicat diversos assajos, entre els quals De Robinson Crusoe a Peter Pan, sobre literatura juvenil. I també novel·les; l'última, Els jugadors del whist (2009), que va merèixer el premi Crexells.
Contes d'ahir, avui
El premi Mercè Rodoreda de contes, dotat amb 6.000 euros, el va guanyar l'escriptora mallorquina Neus Canyelles (Palma, 1966) per Mai no sé què fer fora de casa. “Ha agafat contes d'autors clàssics, Txèkhov, Andersen, Zweig..., n'ha captat l'esperit i ha estirat el fil per portar-los a la vida quotidiana d'una escriptora i periodista mallorquina amb dues filles petites”, comentava Sílvia Soler, portaveu del jurat. Canyelles va reconèixer que la protagonista s'identifica de ple amb l'autora i va argüir que ha utilitzat els contes per explicar com se sent davant de coses que la “incomoden”. També va fer referència a la situació a les Illes: “Estic molt trista pel que està passant a Mallorca, pareix que molta gent no nota el lligam que hi ha amb Catalunya, o l'ha perdut o no l'ha tingut mai.” Canyelles ha publicat diversos títols, entre els quals hi ha les novel·les L'alè del búfal a l'hivern (premi Lector de l'Odissea 2006 i finalista del Llibreter 2007) i La novel·la de Dickens (2010).
Per fi el Riba
Era la tercera vegada que aspirava al Carles Riba i la segona vegada que ho feia amb aquest poemari en (falsa) prosa, La nosa. Finalment, Marc Romera (Barcelona, 1966) s'ha endut el prestigiós guardó dotat amb 3.000 euros amb un poemari “retreballat” que “recull tots els ingredients del millor Romera, mala llet i molt contingut: dolor, amargor, ambientacions geogràfiques i bromes internes”, esgrimia David Castillo, portaveu del jurat. “El títol, La nosa, fa referència a allò que molesta la veu poètica, però no utilitzo la primera persona, i tracto de la mort, el sexe i l'amor, entès com a compassió budista, i després el poemari es disgrega en les coses que fan nosa a la societat, la incomunicació absoluta a què ha dut la societat de la hipercomunicació”.
Debut al Folch i Torres
Pel que fa al premi Folch i Torres de novel·les per a nois i noies, convocat per La Galera amb el patrocini de la Fundació Enciclopèdia Catalana i dotat amb 7.000 euros en concepte d'avançament de drets d'autor, el va guanyar el debutant Rubèn Montañá (Badalona, 1983). La nena de l'arbre és una obra “rodona” –va dir Muriel Villanueva, portaveu del jurat– que inclou elements com la màgia: “És la història de dues nenes en què conviu el realisme i la fantasia i també tracta de la guerra amb molta delicadesa.” Montañá, que ve d'una família d'il·lustradors i és actor de professió, així com dramaturg, va explicar que fa molts anys que escriu i que ara publicarà la seva primera obra, que “combina l'element fantàstic amb el metafòric”.
La lluita del bé i el mal
La novel·lista Care Santos va merèixer el Joaquim Ruyra de narrativa juvenil, convocat per La Galera amb el patrocini de la Fundació Enciclopèdia Catalana i dotat amb 7.000 euros en concepte d'avançament de drets d'autor, amb No em preguntis qui sóc, “una barreja entre fantasia i psiquiatria”, segons va argumentar Francesc Miralles, portaveu del jurat. “El llibre parla de la identitat i l'adolescència. El protagonista està en recerca permanent i això no sempre el porta on vol anar, sinó a llocs més foscos”, va aclarir Santos. La lluita entre el bé i el mal i la música són altres dels puntals de l'obra, que té per objectiu “enganxar” els joves a la lectura.
