cultura

Cinema

‘Vuit cognoms', del Baix Empordà

La productora d'‘Ocho apellidos vascos' vol començar a filmar al maig la seqüela catalana en paratges del Baix Empordà encara per concretar

L'equip de localització d'escenaris ha fet una primera tria d'esglésies petites i masies

La comarca del Baix Empordà és candidata a abastir d'escenaris el rodatge de la segona part d'Ocho apellidos vascos, dirigida per Emilio Martínez-Lázaro, que amb més de nou milions d'espectadors ha esdevingut la pel·lícula més vista de la història del cinema estatal. Un equip de la productora La Zona Films ha visitat en dues ocasions la comarca des del gener, a la recerca tant de localitzacions per a la filmació de les escenes com per encarrilar qüestions logístiques, amb l'ajut de guies coneixedors de la comarca. La setmana vinent està previst un altre recorregut sobre el terreny amb els responsables de les productores per començar a definir escenaris, ja que la intenció seria poder començar el rodatge al maig i completar-lo en un termini màxim d'un mes.

Les visites s'han concentrat fins ara a la zona de l'Empordanet, a la recerca de masies tradicionals i petites esglésies de poblacions com ara Cruïlles, Monells, Corçà, Canapost, Sant Climent de Peralta, Ullastret, Bellcaire i Palau-sator, i també al nucli de Madremanya, ja a la comarca del Gironès. Pel que fa als municipis del litoral, responsables de diversos consistoris admetien ahir que de moment ningú s'ha posat en contacte amb ells.

Al marge dels escenaris cinematogràfics, però, l'altra gran preocupació dels responsables de la producció és trobar allotjament per a un equip tècnic i d'actors que podria oscil·lar entre cinquanta i seixanta persones, un altre dels motius que imposen rodar fora dels mesos de màxima pressió turística de l'estiu. El gerent de la Unió d'Hostaleria i Turisme Costa Brava Centre, Martí Sabrià, assegurava no tenir constància del projecte, però hi donava la seva benedicció: “Si l'equip buscava una Guipúscoa catalana, segurament una de les zones més semblants és el Baix Empordà; van ben encaminats.” Sabrià apuntava que el gener i el febrer són mesos complicats per negociar amb els responsables d'hotels, ja que és plena temporada baixa i molts aprofiten per tancar i fer vacances.

Conseqüències positives

La popularitat de la primera entrega del film, que es va estrenar el març de l'any passat i va aconseguir recaptar 54,5 milions, va tenir efectes molt positius per a les poblacions que van servir d'escenari –com ara Leiza, a Navarra, o les guipuscoanes Getaria i Zumaia–, convertides en llocs de peregrinació per a molts turistes al llarg de l'estiu passat. És per això que a la comarca es veu amb molt interès la possibilitat que el film suposi un nou reclam per atraure visitants.

També ha transcendit que part del film s'ambientarà a la ciutat de Barcelona, amb un repartiment en què es dóna per feta la continuïtat del duet format per Dani Rovira i Clara Lago, coprotagonistes de la primera part, però també la participació d'un actor català el nom del qual no es farà públic fins que es tanqui el càsting.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Els propers reptes

Els propers reptes

BARCELONA
ÒPERA / DANSA

El Liceu convidarà Bieito, Ollé, Castellucci i McVicar el 24/25

BARCELONA
LLIBRES

“Calonge, poble de llibres” prepara una gran festa per Sant Jordi

CALONGE
M. Aritzeta
Escriptora, autora de ‘Les dones del lli’

“La lluita i el camí fet per les dones no han estat endebades”

Valls
bcn film fest

Tirar-se els plats pel cap a la Costa Brava

Barcelona
Cinema

Uns dracs amb ADN xinès, australià i europeu

màlaga

Salvat-Papasseit, sempre jove

Barcelona
Drama biogràfic

Radiografia d’una relació tòxica amb un home més gran

Crítica

La recerca de tresors enterrats