Projecte Ibsen

Una casa de nines desenvolupant la civilització que vindrà? És cert que tots els grans governs eviten el teatre íntim? Potser Daniel Veronese, que escolta Hedda Gabler i mira Nora Helmer com balla... El temps passa i encara que les motivacions psicològiques per les quals els personatges de Henrik Ibsen actuaven semblen intactes i connaturals, les socials, avui, pesen un cert aire cansat i de mansa quietud: abandonar marit i fills, enganyar, falsificar documents o tirar-se un tret..., això és escàndol, avui!?

Sis de la tarda: burgesia interior, espai ampli, dues portes, un finestral, racó blau amb cuina, sofà i taula amb cadires... Hi viuen l'advocat Jorge Helmer, Nora, les seves tres criatures i la doctora Rank, amiga íntima i confident. Hi ha crits i alegria, el Nadal és a prop i l'irreprotxable Jorge ja és director de banc. Nora és meravellosa i infantil, addicta als dolços, descarada, amorosa, inexperta, mentidera; malgrat el seu amor fidel, menteix al seu marit contínuament, de vegades són badomies puerils, d'altres, justificables. Jorge despatxa severitat, és d'un paternalisme irritant, enamorat, però incapaç de comprendre que no comprèn, mira però no la veu, és d'una fúria que s'estima.

Vuit del vespre: escenografia interior, espai ampli, dues portes, un finestral, racó blau amb cuina, sofà, taula amb cadires i un piano... Hi viuen el becari Jorge Tesman, Hedda i l'assessor Brack. La seva estança és l'escenari d'un teatre, Jorge i Hedda acaben de tornar del viatge de noces, li han promès feina, però haurà de concursar amb Lovborg, amic d'infància, llibertí, bohemi penedit i talentós escriptor. Hedda s'avorreix mortalment i juga, juga amb pistoles.

Meravellós primer fresc creat per Veronese dotant els seus personatges, Nora i Jorge Helmer, d'una lògica psicològica genuïna i brillant. Humor i silencis explícits que gelen la sang en l'anunci esfereïdor d'un desenllaç dolorosament pertorbador. Idees brillants com la de posar en boca dels protagonistes l'invocador cinema de Bergman mentre ignoren que relaten la seva pròpia història, sarcàstic paral·lelisme d'aguda efectivitat que mostra geni. El ritme, la intensitat i tensió creixents són sensacionals, fent cap a un violent final que desplega autèntica commoció.

Desconcertant segon llenç on els personatges semblen com desdibuixats, sense psicologia, amb un cert automatisme inexplicable. S'hi vessa una mica de confusió. Si en el primer quadre Veronese busca veracitat i emoció en els vencills humans, en el segon sembla interessar-se més pel joc i la farsa, on la complicitat amb el públic és constant i divertida; aquí pareix interessar-li més parlar del teatre fent teatre que no d'una complexa psicologia humana. No importa gens, són dues propostes molt diferents partint del mateix. Això, sols demostra l'inesgotable imaginari creatiu d'aquest fabulós director i dramaturg. Més encara amb aquests actors, que li permeten qualsevol tipus de fantasia imaginable, perquè són, senzillament, extraordinaris.

Títol: El desarrollo de la civilización venidera (Casa de nines d'Ibsen) i Todos los grandes gobiernos han evitado el teatro íntimo (Hedda Gabler d'Ibsen) Director: Daniel Veronese Actors: Carlos Portaluppi, Maria Figueras, Ana Garibaldi. I Fernando Llosa, Elvira (Pipi) Oneto, Claudio da Passano. Lloc i dia: Teatre de Salt, diumenge, 18 d'octubre


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
ÒPERA

La directora Emma Dante castiga el ‘bullying’ a ‘La cenerentola’ de Rossini

BARCELONA
cinema

Pablo La Parra Pérez, nou director de la Filmoteca de Catalunya

Barcelona

Nou programa d’arts per quan tanqui Can Maristany

SANT CUGAT DEL VALLÈS

Un renovat Aplec de la Salut reviu la llegenda de la pesta

SABADELL
TEATRE

Chévere incorpora llenguatge per a sords i cecs a ‘Helen Keller: a muller marabilla’

BARCELONA
J.M. Codina Tobias
Novel·lista

“La felicitat fa basarda perquè mena cap a una sensació de buit”

Barcelona
música

Un infart acaba amb Steve Albini, monument del rock alternatiu

girona
Cultura

Mor Jacobo Rauskin, poeta paraguaià d’àmplia trajectòria professional

art

L’art alliberador de Jordi Colomer, al Macba

Barcelona