Passió per l'‘underground'

L'escola del soroll

A mitjan dècada dels noranta, en plena adolescència, Comas va entrar en contacte amb el món del hardcore, i ben aviat es va interessar pels corrents més subterranis de la música alternativa, com ara el crust, del qual deriven els seus sobrenoms. La descoberta musical la feia en espais ocupats com el Casal Popular La Maret de Salt i l'Ateneu Alternatiu de Banyoles, i en botigues de Girona com ara Nou Disc i Moby Disk. També comprava discos per correu i llegia fanzins, que ampliaven el seu coneixement musical. El 1994 va començar a col·laborar a Ràdio Salt, on feia un programa amb els seus amics anomenat La nit dels insuportables. Des de llavors, s'ha dedicat a indagar i a divulgar estils musicals de l'underground. “M'agrada molt investigar”, explica Comas, que reconeix que sent gust per “les manifestacions culturals minoritàries, ja siguin música, cinema...”. Sobre la cultura del hardcore, considera que “és fàcil trobar-hi gent motivada, qualsevol s'hi pot trobar bé. No és gens elitista”.

‘El Frenopàtic Radioshow'

El 2006, Comas va deixar Ràdio Salt i se'n va anar a l'emissora municipal de Celrà, on va encetar una nova etapa a la ràdio amb el programa El Frenopàtic Radioshow, un espai setmanal en directe de dues hores i en què es poden escoltar grups i gèneres musicals que no tenen cabuda en altres espais radiofònics. Cada edició gira al voltant d'un tema, ja sigui un estil, un grup, una ciutat, un segell discogràfic... El Senyor Crustaci es pot passar entre una i dues setmanes per preparar el programa, en les estones lliures que li deixen la feina i les obligacions: “El més difícil és contrastar la informació, perquè vull ser precís a l'hora de donar les dades. Trobar la música no és tan complicat com seleccionar les cançons i organitzar la informació.”

En tots aquests anys de ràdio, Comas ha anat bastint una veritable enciclopèdia de la música més estrident. Ha escodrinyat en l'underground més incorruptible a la recerca de grups, segells, sales i estils. Parla amb tanta naturalitat d'un grup de les comarques gironines com d'un de suec, anglès o nord-americà. I és precís a l'hora de recordar noms, cares i concerts encara que hagin passat quinze o vint anys. D'altra banda, pel Frenopàtic han passat un grapat de col·laboradors que han enriquit el bagatge del Senyor Crustaci.

“Fa falta més cultura de carrer”

Comas està molt vinculat a l'underground gironí; dóna cops de mà a la gent que vol muntar concerts i a grups que volen tocar. Destaca la feina que fan diverses sales i associacions de les comarques gironines. Pel que fa a la música en directe a Girona, opina que a la ciutat “sempre li ha faltat una sala de concerts i una política de bars diferent”. Posa l'exemple d'Anglaterra, on és habitual escoltar grups en directe als pubs, i considera que és millor organitzar petits concerts al llarg de l'any que no pas grans festivals. I rebla: “A Girona, la cultura està massa controlada. Fa falta més cultura de carrer i que l'accés a la música sigui més assequible.”

Final d'etapa

A finals de juny, en Crusty s'instal·larà a Palamós. Fins llavors, farà un programa cada quinze dies. És per això que ha fet una crida a les xarxes socials a amics i seguidors del Frenopàtic perquè col·laborin fent programa la setmana que ell no en fa. Tot i que deixarà Ràdio Celrà i aparcarà El Frenopàtic Radioshow, no és un adéu definitiu. Com diu ell mateix, “mai no s'acaben les idees per fer programes”.