Música

Crònica

Bella i plaent

Hi havia moltes ganes d’escoltar Clamor a l’ Auditori de Girona després que la presentació del segon àlbum de Maria Arnal i Marcel Bagés s’hagués d’ajornar dues vegades; la primera a finals de l’any passat i la segona a principis d’aquest a causa de la pandèmia. L’ànsia del públic, que havia exhaurit les entrades, es va transformar en eufòria després que Maria Arnal convertís el litúrgic Cant de la Sibil·la en un espectacle polifònic, d’odissea grega, amb la fusió de veus de les Tarta Relena , format per Marta Torrella i Helena Ros: tres cariàtides, de blanc, que il·luminen la foscor de la travessia d’Ulisses. Clamor és rupturista, en la posada en escena i en la dimensió sonora, que reconverteix la tradició, en la qual s’inspira el duet, en quelcom futurista.

El creixement de Maria Arnal i Marcel Bagés és exponencial des que l’abril de fa quatre anys, en el festival Strenes del 2017, presentessin a La Mercè de Girona el seu debut, 45 cerebros y 1 corazón, amb el qual segellaven el poder que té una cançó com a porta d’entrada a una nova dimensió. I de fer contemporani i modern el cant més tradicional, despullant-lo o adornant-lo, o embellint poemes amb melodies. Així, l’esclat sonor, lumínic, el clímax definitiu del concert de divendres, massa curt, va arribar amb una Maria Arnal, poderosa, gairebé una gata miolant, reclamant i recordant als espectadors asseguts el poder que tenen. La gent de Joan Brossa va fer alçar dempeus tothom, que abans ja s’havia deixat anar amb Tu que vienes a rondarme, amb tota la força del nou espectacle. Bagés s’acompanya a la guitarra i a l’electrònica de David Soler, el productor del disc. Evolució també d’un nou concepte musical, pensat per a l’aire lliure, per a grans festivals, i no per formats íntims. Es percep amb la fogosa Fiera de mi i amb una coreografia que convida a la festa i posa el twerking en el mapa hipster. Amb Meteorit ferit es va tornar a la delicadesa per recuperar la intensitat i el poder que té la cançó amb A la vida d’Ovidi Montllor o un altre cop, als orígens amb El ball del Velatori. L’experiència és intensament calculada i resulta bella i plaent.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Kike Maíllo
Director de cinema

“Quan l’èxit no neix del talent, és efímer i buit”

Barcelona
Festival de canes

Els deliris de grandesa de Coppola

canes
Estrenes de cinema

Belén Rueda, una dura entrenadora de gimnàstica rítmica que es col·lapsa

barcelona
François Cluzet i Thomas Lilti
Protagonista i director de ‘Los buenos profesores’

“Els actors i directors cuidem l’estat d’ànim de la gent”

Donostia

El jove jazz català conquereix Nova York i Amsterdam

Girona
Eugènia Broggi
Fundadora de l'editorial L’Altra

“Les editorials independents som molt dependents dels bancs i això és una cosa bona”

barcelona
comèdia romàntica

Meg Ryan i David Duchovny, l’escalf d’un antic amor

cinema / drama

Calma tensa en família amb ‘Un sol radiant’

cinema / drama

‘Calladita’ amb la promesa de condicions millors