De N.Y. a Barcelona
Cesc Gelabert balla el solo carregat de repeticions i matisos de Molton Feldman Triadic memories. La composició Framing time, que vincula el pianista Pedja Muzijevic i l’il·luminador Burke Brown amb el ballarí (que va formar part de la comunitat de la dansa a Nova York del 1978 al 1980 abans de tornar a Barcelona) neix d’una residència artística al Baryshnikov Art Center de Nova York. Es va veure fugisserament al Grec del 2019. Ara, la directora del Mercat, Àngels Margarit, ha impulsat que es reposi a Barcelona i que, posteriorment, faci funcions a Madrid. Framing time es podrà veure des d’avui i fins diumenge a la sala MAC del Mercat de les Flors.
La peça busca un equilibri entre els tres camps: interpretació al piano, ball i espai escènic a partir d’una peça íntima que invita a una certa contemplació. Gelabert admet que potser ara el seu cos no el permet volar “però sí desplegar les ales” i insinuar un viatge que fa amb l’espectador. Per al coreògraf és una peça que pretén canviar íntimament l’espectador, convidar-lo a un repòs que el renovi. Sense buscar cap narrativa s’ha creat una composició coreogràfica que interactua amb el so del piano i l’ambient de l’escena.
Per Gelabert, degà de la dansa a Catalunya, avui ha après a sentir el públic i connectar-hi mentre va desenvolupant una coreografia que revisa sencera, no per parts, per llegir-la amb tota la seva complexitat.
