Economia

La nova Tracjusa tractaria 194.000 tones de residus

La plataforma Aturem la Incineradora es presenta avui i ja recull signatures en contra de la reobertura de la planta de Juneda

“Si afecta la salut, ens hi oposarem, però hem de conèixer el projecte”, diu Enric Mir

Aquest vespre la plataforma Aturem la Incineradora a Juneda, Garrigues, Urgell i Pla d'Urgell es presenta en un acte a la biblioteca pública de les Borges Blanques. De moment, està formada per persones a títol individual, amb el suport actiu de l'entitat ecologista Ipcena. La plataforma ja ha iniciat la recollida de signatures per frenar la reobertura de Tracjusa, la planta que fins fa dos anys i escaig tractava purins per produir energia, que venia a la xarxa elèctrica.

Fins a la retallada dels ajuts a les renovables del Ministeri d'Indústria, les quatre plantes de la plana de Lleida constituïen una sortida als purins, en una de les majors zones de concentració de granges de Catalunya. Totes van haver de tancar, perquè no eren viables econòmicament sense els ajuts. La de Juneda finalment la va comprar un grup de 160 ramaders que van començar a buscar inversors per reobrir-la. Ara fa un any, la comercialitzadora de gas i electricitat amb seu a Badalona Audax va quedar-se el 70% del capital social de la planta, i la resta de capital el van mantenir els ramaders (23%) i la Generalitat (3%). El govern té sobre la taula el projecte de reobertura de l'empresa, que encara ha d'autoritzar. Audax, que just aquesta setmana ha reobert la planta de Miralcamp (vegeu la peça), a Juneda preveu usar també residus urbans com a combustible. Actualment, la planta té una capacitat de tractament de 100.000 tones anuals, però l'estudi d'impacte ambiental presentat a la Generalitat preveu augmentar la capacitat fins a les 194.545 tones, segons la plataforma. S'hi inclouen residus urbans i també residus qualificats com a especials: de reacció, dissolvents i de neteja, entre altres. “El projecte reconeix que produiria dioxines i furans, que són compostos orgànics persistents, que l'OMS qualifica com a potencialment cancerígens”, segons Joan Vàzquez (Ipcena).

Els opositors afirmen que el procés tèrmic és assimilable a la incineració i en temen la “toxicitat”. “Quins filtres usaran si les escombraries són residus generals? I el sistema és experimental”, asseguren. Joan Maria Camacho, un dels conferenciants de l'acte de presentació de la plataforma i, també, metge de medicina general a Cervera, afirma: “És una incineració amb noves tecnologies. Fa molts anys que se sap que la incineració llança a l'atmosfera dioxines i metalls pesants. És un sistema nociu, perquè són molt tòxics i persisteixen en l'ambient. A més, a les Garrigues, les boires hivernals contribueixen a la poca renovació de l'aire.”

L'alcalde de les Borges Blanques, Enric Mir, i la plataforma ja han fet una reunió. Mir, però, assegura: “No conec de primera mà el projecte ni els seus efectes ambientals. Lògicament, si afecta la salut no hi estem d'acord, però no tenim una avaluació del que suposaria.” D'altra banda, el consistori manté una batalla –ara judicial– amb una altra empresa, la que recicla olis, que assegura que supera el nivell d'emissions. “No tindria sentit lluitar contra una empresa pels nivells de les emissions i que n'obrissin una altra al costat que també fos nociva. Parlen d'incineració, però insisteixo que ens cal conèixer a fons el projecte”, diu Mir.

LA XIFRA

194.545
tones
anuals de residus d'origen orgànic –80.000 tones de residus urbans– tractaria Tracjusa.

A Miralcamp, la planta torna a funcionar i usa residus d'escorxadors

Els ramaders del Pla d'Urgell ja poden tornar a portar els purins de les granges de porcs a la planta de tractament Sava de Miralcamp. El desembre de l'any passat, l'empresa Audax Green va comprar-ne les instal·lacions, després de més de dos anys de tancament per la retallada de les primes del Ministeri d'Indústria a la cogeneració. És la primera que reobre després de la sentència favorable del Tribunal Suprem, que reconeix el dret a la recuperació de parts dels drets anul·lats a les plantes de tractament de purins. El director general d'Audax, Josep Capdevila, ha explicat: “A partir d'aquest moment la situació va canviar i l'objectiu no era buscar nous models de negoci amb la instal·lació sinó tractar purins.” El procés de cogeneració converteix les dejeccions ramaderes en biogàs, i després en electricitat, que posteriorment es ven a la xarxa.

La planta tractarà unes 10.000 tones de residus orgànics anuals provinents d'escorxadors i empreses alimentàries per poder arribar al 10% de la producció de biogàs, ja que només amb purins tot just s'arribava al 3%. L'objectiu és aconseguir tractar la mateixa quantitat de purins, situada entre les 100.000 i 110.000 tones a l'any. Audax espera arribar al 100% de la seva capacitat de producció.

El responsable del porcí d'Unió de Pagesos (UP), Rossend Saltiveri, està satisfet perquè els ramaders tindran a partir d'ara un element més per poder “gestionar” els purins. Feia més de dos anys i mig que necessitaven “espavilar-se i competir” i havien hagut de buscar nous camps per tirar els purins o adquirir equips de transport per fer la gestió. Saltiveri espera que les altres tres plantes del pla de Lleida es reactivin i també apostin per buscar nous sistemes per adaptar-se i continuar funcionant per al tractament de purins. Independentment de si hi ha o no la retribució elèctrica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Roses rep el primer dels nou creuers que hi passaran aquesta temporada

roses

Mig miler de persones demanen reduir la jornada laboral

girona
economia

El BBVA garanteix el seu “compromís total amb Catalunya”

barcelona
economia

Clam per “menys jornada i millors salaris” en un Primer de Maig marcat pel 12-M

barcelona

Finalitza el tall a la C-66 per protestar contra la gestió de la sequera

la pera
QUERALBS

FGC i Queralbs arriben a un principi d’acord per la gestió de Vall de Núria

QUERALBS
economia

Rècord d’inversió estrangera a les Terres de l’Ebre en cinc anys

Tortosa
economia

El BBVA explora una possible fusió amb el Banc Sabadell

barcelona
economia

La zona euro deixa enrere la recessió tècnica

barcelona