La Generalitat declara d'utilitat pública el parc eòlic de la Fatarella

L'Estat l'inclou entre la vintena de parcs, la majoria en tramitació, amb prima per produir amb renovables

Segons la resolució publicada divendres passat al DOGC, la construcció del parc eòlic de la Fatarella es considera necessària per aprofitar el potencial eòlic de la zona i cobrir les necessitats de producció elèctrica. La Generalitat havia hagut d'estudiar les al·legacions de diversos particulars i entitats, entre les quals hi ha l'Associació en Defensa de la Terra i el Vent de Tots, i la Fundació el Solà. La majoria de les al·legacions insistien en els efectes que tindria el parc sobre el paisatge, la fauna i la flora, així com també en el patrimoni cultural i la memòria històrica, ja que molts dels parcs eòlics projectats a la Terra Alta afecten els espais i les restes de la batalla de l'Ebre. La resolució, però, estableix que els possibles impactes ambientals són àmpliament superats per les aportacions positives, i per això aprova el projecte executiu del parc, atorgat a l'empresa Bon Vent de l'Ebre, i que disposarà de 21 aerogeneradors que produiran una potència total de 48 MW.

Amb la declaració del parc d'utilitat pública, i tot i el rebuig dels veïns de la zona i la polèmica generada al voltant d'aquesta instal·lació, s'acceleraran els tràmits de les expropiacions que quedin pendents, ja que aquesta declaració comporta ocupar els béns i drets afectats de manera urgent. La posada en marxa del parc serà, com a màxim, d'aquí a dos anys, segons estableix la resolució.

El parc eòlic de la Fatarella és un de la vintena de parcs de la demarcació de Tarragona que el Ministeri d'Indústria ha inclòs en el registre de preassignacions de règim especial per als projectes d'energies renovables. Aquest règim estableix que aquests parcs eòlics, la majoria de la Terra Alta, tindran dret a una retribució econòmica especial per la seua activitat de producció d'energia elèctrica amb fonts renovables. Segons el ministeri, l'objectiu d'aquesta mesura és dotar el sector d'estabilitat i assegurar a les tecnologies d'energies renovables una integració segura en el sistema econòmic i un impacte assumible sobre els preus de l'electricitat. Els parcs Conesa 1 i de la serra Voltorera, a la Conca i l'Alt Camp, i la majoria dels projectats a l'Ebre –a excepció del parc del coll de la Garganta, a la Ribera, i el dels Pesells, a Horta– ja podrien entrar en funcionament immediatament si haguessin completat tot el tràmit d'instal·lació, mentre que els altres no ho poden fer abans de l'1 de gener del 2011.


LA LLISTA

Parcs beneficiaris del règim especial (entre parèntesis, el promotor):
Conesa I (Gamesa)
Conesa II (Gamesa)
Forques II (Gamesa)
Savallà (Gamesa)
Serra Voltorera (Neo Energía)
Barbers (Tàrraco Eòlica)
Coll de la Garganta (Neo Energía)
Som (Fersa)
Moro (Neo Energía)
Coll Ventós (Fersa)
Corbera (N. Energía)
Aligars (T. Eòlica)
Els Pesells (Fersa)
L'Arram (Fersa)
La Fatarella (Neo Energía)
Tossa Vent (Fersa)
Mudèfer I i II (Fersa)
Torre Madrina (Neo Energía)
Vilalba (N. Energía). En funcionament.
Vilalba dels Arcs (Neo Energía)


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Roses rep el primer dels nou creuers que hi passaran aquesta temporada

roses

Mig miler de persones demanen reduir la jornada laboral

girona
economia

El BBVA garanteix el seu “compromís total amb Catalunya”

barcelona
economia

Clam per “menys jornada i millors salaris” en un Primer de Maig marcat pel 12-M

barcelona

Finalitza el tall a la C-66 per protestar contra la gestió de la sequera

la pera
QUERALBS

FGC i Queralbs arriben a un principi d’acord per la gestió de Vall de Núria

QUERALBS
economia

Rècord d’inversió estrangera a les Terres de l’Ebre en cinc anys

Tortosa
economia

El BBVA explora una possible fusió amb el Banc Sabadell

barcelona
economia

La zona euro deixa enrere la recessió tècnica

barcelona