La demanda de petroli s’enfilarà altre cop el 2018
L’OPEP rectifica a l’alça la previsió per a aquest any
Respon a la positiva perspectiva econòmica i la venda de vehicles, sobretot als EUA, la Xina i l’Índia
Calculen que els Estats Units, el Canadà, el Brasil i el Regne Unit obriran l’aixeta
L’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) ha corregit en el seu darrer informe mensual les previsions sobre la demanda mundial de cru per al 2018 i l’ha rectificat a l’alça. El càrtel petrolier l’ha fixat ara en 98,60 milions de barrils diaris (mbd), 90.000 més del que havia calculat fa només un mes, “com a reflex de la positiva perspectiva econòmica”. Aquesta nova estimació implica que el consum de petroli del planeta superarà aquest any en 1,59 mbd (un 1,64%) el consum del 2017, que va ser de 97,01 mbd de mitjana.
La revisió es basa en el “constant augment de les activitats econòmiques” mundials, l’increment de l’ús de combustible en el sector del transport impulsat per les creixents vendes de vehicles als Estats Units, la Xina i l’Índia, “així com els projectes expansius en el sector petroquímic”, precisa el document.
No obstant això, l’OPEP adverteix que la demanda petroliera tendeix a veure’s limitada “per una sèrie de factors” relacionats sobretot amb els esforços per reduir l’escalfament global. Entre aquests elements destaca la gradual substitució dels combustibles fòssils per altres energies alternatives en els països més industrialitzats, les mesures per millorar l’eficiència energètica i la reducció dels subsidis en el sector. També s’espera que la digitalització i el desenvolupament tecnològic en diversos sectors comportaran un fre “relatiu” del consum de cru.
Amb tot, “es preveu que, almenys a curt termini, continuarà l’estreta correlació entre el creixement econòmic i la demanda petroliera”. En aquest context, l’OPEP recorda que, a causa de la recuperació de la conjuntura mundial, l’augment acumulat del consum de cru entre el 2015 i el 2017 va aconseguir els 5 mbd.
Pel que fa a l’oferta, mentre l’organització i altres deu aliats, entre ells Rússia, preveuen complir amb el compromís de mantenir limitats els seus subministraments fins a finals del 2018, es preveu que diversos dels seus rivals, sobretot els Estats Units, el Canadà, el Brasil i el Regne Unit, obriran les seves aixetes.
Jaciments d’esquist
L’augment més sensible vindrà dels EUA, que amb un bombament de 15,63 mbd de mitjana –un 9,09% més que el 2017– continuaran aquest any reduint la seva dependència de les importacions de l’estranger gràcies, sobretot, a l’explotació del petroli d’esquist o lutita.
Si bé la producció baixarà en alguns països, com ara Rússia, la Xina, Mèxic, Noruega i Colòmbia, en total els subministraments aliens a l’OPEP pujaran fins a intervenir 59,26 mbd, 1,40 mbd més que el 2017.
Retallada de l’oferta
D’altra banda, el gener passat els 14 membres de l’organització van extreure junts 32,30 mbd, 8.100 mbd menys que el mes anterior, segons els càlculs de “fonts secundàries”, és a dir, de diversos instituts independents, publicats en el mateix informe. Aquest creixement de la demanda, sumat a la retallada de l’oferta de 24 productors, vigent des de l’1 de gener del 2017 i vàlida fins al 31 de desembre del 2018, són les principals causes de la forta recuperació dels preus del cru.
A aquests factors es van sumar al gener “tensions geopolítiques i un dòlar més feble”, així com una especulació financera més intensa, amb contractes de petroli en els mercats internacionals, cosa que va repercutir en un encariment del barril fins a nivells que no es veien des de feia més de tres anys.
El barril referencial de l’OPEP es va vendre el mes passat a una mitjana de 66,85 dòlars, un 7,7% més que al desembre i un 27,6% més que el gener del 2017, segons els experts de l’organització.
La crisi al país afecta la petroliera estatal
Les extraccions de petroli a Veneçuela van caure el gener passat un 2,8% respecte a un mes enrere, fins a 1,6 milions de barrils diaris, segons dades de l’informe publicat per l’OPEP. D’acord amb aquests càlculs, el bombament del país sud-americà va caure en 47.000 barrils diaris, la reducció més gran entre els 14 socis del càrtel. La producció de cru a Veneçuela està en els seus nivells més baixos des de fa 28 anys, amb l’excepció d’una radical caiguda d’extraccions el 2002 i el 2003. La greu crisi econòmica al país s’ha deixat sentir també en la petroliera estatal Pdvsa, afectada també per les sancions dels EUA, que restringeixen el seu finançament. La companyia ha estat declarada en suspensió de pagaments per diverses agències financeres internacionals.
La debilitat respecte a l’euro encareix el Brent
El preu del petroli Brent, de referència a Europa, ha baixat aquest febrer, però en els últims dotze mesos ha crescut aproximadament un 24%. La seva cotització va reaccionar amb puges sensibles el 2017 i a principis del 2018 pel debilitament de la cotització del dòlar respecte a l’euro. A finals de gener, abans dels descensos posteriors, el Brent va superar els 71 dòlars el barril, el preu més alt des de finals del 2014. Mentrestant, la divisa nord-americana marcava el seu pitjor canvi en relació amb l’euro en els tres últims anys. Aquesta correspondència és habitual i alguns analistes li pronostiquen una certa continuïtat, ja que la moneda europea té encara impuls per avançar respecte a l’americana, si ens refiem de les previsions macroeconòmiques a la zona euro.
Un febrer molt volàtil
Les previsions de creixement de la demanda de cru que ha fet l’OPEP per al 2018 són del 2,4% per a la Unió Europea –el 2017 va ser del 2,1%–, el 2,6% per als EUA –un 2,3% el 2017–, el 7,2% per a l’Índia i el 6,5% per a la Xina.
Els productors ja es freguen les mans. El 25 de gener passat el Brent superava els 71 dòlars per barril. Però la darrera volatilitat dels mercats i una lleu remuntada del dòlar els últims dies han fet que en tres setmanes la seva cotització es desinflés més d’un 8% fins a valors inferiors als 65 euros per barril, que ara mateix representen els mínims de l’any en curs.
El ressorgiment del petroli d’esquist als EUA, que coincideix amb un repunt dels inventaris de cru en aquell país, en seria la causa. A part, cal donar la raó a l’OPEP sobre la Xina. El país asiàtic va publicar divendres que al gener havia importat 9,57 mbd.
