Economia

Vuit comarques catalanes concentren més de tres quartes parts del PIB català

La Ribera d’Ebre és la comarca amb una major renda per càpita i Castellbisbal i Martorell encapçalen la llista de municipis segons un estudi de l’Idescat del 2016

El Barcelonès, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat, Vallès Oriental, el Tarragonès, el Maresme, el Gironès i el Segrià van concentrar el 2016 més de tres quartes parts del PIB de Catalunya, segons dades de l’Idescat. Cada una d’elles generen més de 5.000 milions d’euros cadascuna i per la seva especialització productiva destaquen el Barcelonès, amb un 87,1% de pes del sector serveis, i el Vallès Oriental i el Tarragonès, amb una forta presència del sector industrial, del 41,2% i el 34,4%, respectivament.

D’altra banda, segons l’Idescat, la Ribera d’Ebre és la comarca amb més PIB per càpita, amb 44.400 euros, un 47,6% superior al de la mitjana catalana, que se situa en els 30.100 euros, gràcies al fort pes de la indústria energètica. Per municipis de més de 5.000 habitants, Castellbisbal i Martorell són els que tenen major PIB per càpita, amb —respectivament— 86.700 euros i 82.400 euros per habitant.

En el llistat de comarques amb més renda per càpita, també destaquen el Barcelonès, amb un PIB per càpita de 37.100 euros, el Tarragonès, amb 35.800 euros i l’Aran, amb 35.300 euros, ja que superen la mitjana catalana amb més d’un 10%. En total, n’hi ha 11 amb un PIB per sobre la mitjana catalana. Per contra, el Baix Penedès (17.700 euros) és la comarca amb un nivell de PIB per càpita més baix i se situa per sota del 40% de la mitjana de Catalunya, seguides del Montsià i el Garraf, amb 17.900 euros per habitant.

Per municipis, a banda de Castellbisbal i Martorell, els altres municipis de més de 5.000 habitants amb un PIB per càpita que doblen la mitjana catalana són la Canonja, Parets del Vallès, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Lliçà de Vall, el Prat de Llobregat, Polinyà i Celrà.

L’any 2016, el PIB va augmentar a 33 comarques, en relació amb l’any anterior, La Garrotxa és la comarca on més va pujar, un 8%, i es va acostar a la mitjana catalana, seguit del Pla d’Urgell (7,2%), el Solsonès (7%) i la Segarra i el Berguedà, ambdues amb el 6,9%. Les disminucions més destacades es van produir a la Ribera d’Ebre, amb un 11,6%, a la Terra Alta (-4,7%) i al Moianès (-3,9%).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

economia

Rècord d’inversió estrangera a les Terres de l’Ebre en cinc anys

Tortosa
economia

El BBVA explora una possible fusió amb el Banc Sabadell

barcelona
economia

La zona euro deixa enrere la recessió tècnica

barcelona
economia

Cinc cambres s’alien per un espai empresarial transfronterer més sostenible

GIRONA
QUERALBS

Les patronals del Ripollès reclamen un acord en la concessió de Vall de Núria

QUERALBS
economia

La Generalitat denega l’ERTO de Freixenet

Barcelona
economia

El BBVA guanya 2.200 milions d’euros el primer trimestre de 2024

barcelona

Els economistes insten a assolir grans consensos per reactivar el país

Barcelona

Falta talent i sobra paperassa

Barcelona