Bolet Ben Fet lidera el cultiu de bolets frescos autòctons
La marca s’alia amb l’IRTA i la UB per aconseguir espècies pròpies
€Fetge de vaca, pollancró autòcton, gírgola de bruc o sabatera de faig són algunes de les espècies de bolets frescos comestibles que cultiven a Bolet Ben Fet, una granja de cultiu ecològic de bolets que la cooperativa TEB (Taller Escola Barcelona) té a Sant Antoni de Vilamajor, al Vallès Oriental.
Carles Díaz, biòleg de formació, és l’ artífex del negoci, director de la granja i gerent de TEB Verd. Va començar a treballar amb la idea el 1997, cultivant bolets i comercialitzant-los bàsicament a restaurant, botigues, parades de mercat i cooperatives de consumidors, però com ell mateix explica: “Volia anar més enllà i vaig començar a buscar una granja més gran de la que tenia, per incrementar el cultiu.” La va trobar a Sant Antoni de Vilamajor i la va llogar conjuntament amb TEB. “La família propietària té un fill que treballa a la cooperativa i vam arribar a l’acord de llogar-la junts i mantenir l’activitat agrícola a la granja, que és el que volia l’Ajuntament.”
TEB és una cooperativa amb finalitat social i sense ànim de lucre, que dona ocupació a persones amb discapacitat intel·lectual. “Simplement cobrem un sou i si el resultat financer anual és positiu, es reinverteix en la cooperativa i es contracten més treballadors”, comenta Díaz. A hores d’ara, a Bolet Ben Fet, hi treballa un equip d’onze persones, cinc de les quals les aporta la cooperativa.
La producció de l’any passat va arribar a les 25 tones de bolets xiitake, varietat de muntanya molt saborosa, i de maitake o gírgola de castanyer, autòcton del Montseny i molt escàs, i a una facturació de 400.000 euros. “Els bolets els cultivem tot l’any perquè controlem la temperatura i la humitat del procés”, afirma. Entre els clients de Bolet Ben Fet es troben des de reconeguts restaurants, entre els quals el Celler de Can Roca, fins a distribuïdors de productes ecològics com Veritas.
Pensar en el futur i i reforçar la posició en el mercat obligava a fer un pas endavant. “Per ser més competitius havíem de cultivar varietats que no fossin massives com el xampinyó o la gírgola, prou desconegudes a Europa i que donessin marge per poder continuar amb el negoci”, explica. S’imposava la investigació i la innovació.
Projecte.
“Hem obtingut les primeres collites d’alguns bolets encara no cultivats al món, com el fetge de vaca, i hem posat a punt el cultiu del bolet de noguer”, comenta Díaz. Ara preparen la gírgola de bruc i la sabatera de faig. Aquestes innovacions els han dut a liderar el mercat.
