Economia

DE MEMÒRIA

Línies d’ultramar (1906)

Puigdollers proposava que l’Estat planifiqués vuit línies transoceàniques de transport marítim

Planificar les grans línies transoceàniques de transport marítim des d’un estat descentralitzat: aquest és el projecte de Josep Puigdollers i Macià (Roda de Ter, 1866-Barcelona, 1908).

La primera globalització, a cavall entre els segles XIX i XX, va ser fruit de iniciatives molt diverses, en les quals els estats no estaven sempre en primer pla. La idea de l’empresari i economista Puigdollers, fruit d’una llarga trajectòria, era que economies com la de l’Estat espanyol que estaven quedant relativament al marge de la globalització (i, doncs, dels beneficis del comerç internacional, i del que se’n deia tourisme) encara se’n podien sortir.

Segons Josep Puigdollers, calia modernitzar quatre ports d’aquest Estat, de manera que proposava redefinir-los, a més a més, com a grans nusos ferroviaris.

Tres d’aquests ports (Vigo, Bilbao i Barcelona) corresponien a tres nacionalitats ibèriques, i un (Cadis), a Andalusia. Puigdollers proposava que l’Estat planifiqués –partint d’aquests quatre ports– vuit línies transoceàniques que ell denominava “línies d’ultramar”.

Utilitzant la seva terminologia serien: 1. La línia Brasil-La Plata, 2. La línia Brasil-Pacífic (el canal de Panamà encara no estava obert), 3. La línia Amèrica Central, 4. La línia Cuba-Mèxic, 5. La línia Vigo-Nova York, 6. La línia Sud-africana, 7. La línia d’Orient (fins al Japó), 8. La línia d’Austràlia.

En paral·lel, Puigdollers va definir quatre línies del que va anomenar “gran cabotatge”. Aquestes línies –utilitzant la seva terminologia– serien: 1. Balears (incloent-hi el projecte nou del turisme), 2. Canàries, 3. Marroc, 4. Bilbao-Londres.

El tercer bloc del projecte de 1906 de Puigdollers i Macià va ser la “línia del Mediterrani”, que tenia una gran semblança, lògicament, amb el mapa de l’imperi català medieval i modern (1282-1516). Per exemple, incloïa Europa nord-occidental (amb els ports d’Anvers i Londres) en el mapa esquemàtic de presentació de la línia del Mediterrani.

La conclusió de la conferència a Bilbao de Josep Puigdollers i Macià era la següent: “Només l’Estat, per l’interès que la riquesa pública es desenvolupi pròsperament i que totes les classes socials en surtin beneficiades, té el deure d’afrontar la realització d’aquest pla de comunicacions.”

Es tractaria, és clar, d’un estat fortament descentralitzat (com no ho era l’Estat espanyol del 1906) que invertiria en els quatre ports nusos ferroviaris, suposadament no centrals, perifèrics.

I, alhora, Puigdollers parla d’un estat que beneficia totes les classes socials (que tampoc era el cas de l’Estat espanyol).

L’objectiu era “que els nostres productes [...] arribin als mercats del món en condicions de competència” (Puigdollers, 1906).

Exportar a tots els mercats del món, sosté Puigdollers, és beneficiós per a totes les classes socials. En tot cas, un empresari (i banquer) –i editor de Mercurio, una revista econòmica de gran format– presenta un pla de línies de transport marítim transoceàniques que només pot ser realitzat per un estat.

Un estat que hauria de ser molt descentralitzat (com alguns).

De fet, Puigdollers esmenta diferents models de grans vapors alemanys, i inclou làmines d’alguns en l’edició de la seva conferència.

Els estats descentralitzats podien tenir un paper destacat en el procés de la globalització iniciada a finals del segle XIX.

1889

Argentina

Josep Puigdollers i Macià, empresari i analista, va publicar, en llengua catalana: Memòria geogràfico-estadística de la República Argentina. Barcelona, La Renaixensa, 1889.

Es tracta d’un interessant fruit dels seus coneixements directes dels països de l’Amèrica Llatina on havia viatjat i viscut.

Primer Congrés de Turisme

El projecte comercial de l’any 1906 de l’empresari i economista Josep Puigdollers i Macià tenia, també, com a objectiu atraure, a més del turisme proper, el de països llunyans. Uns anys més tard, al 1919, s’organitzà el 1r Congrés de Turisme de Catalunya.

Les entitats promotores van ser la Societat d’Atracció de Forasters, el RACC, el CEC, a més de les diferents diputacions i la Mancomunitat.

1901

‘Mercurio’

Puigdollers promou Mercurio. revista comercial iberoamericana.

El seu primer director va ser Frederic Rahola. El 1920, ho serien Rafael Vehils i Marià Viada.

El disseny i la il·lustració eren de Pere Casas Abarca. Al servei dels exportadors catalans, la revista es va publicar fins al 1938.

1906

Ultramar

La idea d’establir unes grans línies mundials de transport marítim abans de l’obertura del canal de Panamà és del català Josep Puigdollers i es pot llegir i visualitzar a la següent obra que es va editar a principis de segle XX:

Comunicaciones internacionales de España. Barcelona, 1906. Edició digital: Barcelona, 2011.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Claus per a un entorn familiar cibersegur

unió europea

Brussel·les expedienta l’Estat francès pel seu dèficit pressupostari

barcelona
Economia

El creixement de l’economia catalana quintuplica el de la zona euro el 2023

barcelona

Amazon busca 150 persones per al centre logístic del Far d’Empordà

EL FAR D’EMPORDÀ
empreses

Nvidia supera a Microsoft i es converteix en l’empresa més valuosa del món

barcelona
Economia

Més d’un milió de creueristes desembarquen a Barcelona de gener a maig

Barcelona
economia

Bones perspectives del sector turístic de Lleida per aquest estiu

Lleida
Unió Europea

L’Eurostat confirma l’alça de la inflació a la zona euro fins al 2,6% al maig

Barcelona

Ecosol va contractar 126 persones en risc d’exclusió social durant el 2023

GIRONA