El comerç gironí ingressa 80 milions de la Catalunya del Nord
Els consumidors de l'àrea de Perpinyà es van gastar 81,2 milions en compres realitzades al sud de la frontera durant l'any 2010
Els comerços de la Jonquera i el Pertús recullen el 58% d'aquest flux de clients
Un estudi, encarregat per la Cambra de Comerç i Industria de Perpinyà i realitzat per un gabinet independent, xifra en 81,2 milions d'euros el volum de compres realitzat al 2010 al sud de l'Albera pels consumidors nord-catalans. L'enquesta s'ha realitzat sobre una base representativa de 1.260 famílies de l'àrea administrativa francesa que correspon al departament dels Pirineus Orientals. L'estudi s'ha presentat aquest mes de juny en l'última assemblea general de la Federació d'Associacions de Comerciants de la Catalunya del Nord (FDAC66). L'àrea que més es beneficia d'aquest flux de consum és la del municipi de la Jonquera, que –amb el nucli del Pertús– recull el 58% per cent d'aquests clients.
Continuar creixent
Tot i això, Joan Bella, regidor de Comerç i Turisme a la Jonquera i president de l'Associació de Comerciants del Pertús, considera que encara es pot potenciar i desenvolupar l'activitat comercial al seu municipi: “Des de l'Ajuntament volem millorar la imatge del municipi, els serveis, facilitar els accessos i l'aparcament per de-senvolupar l'activitat comercial”, diu Bella. Ara mateix s'estant fent campanyes de publicitat dels comerços d'aquesta àrea als diaris de la Catalunya del Nord, també en tanques publicitàries, i s'engegarà pròximament una campanya en els autobusos que circulen entre Perpinyà i la costa. Joan Bella també creu que la Jonquera i el Pertús han d'anar junts en aquesta promoció i han de ser complementaris: “Els clients són els mateixos i van d'un lloc a l'altre; si veuen que el Pertús està molt ple van a la Jonquera i viceversa”, diu el regidor.
Jordi Rotllan, comerciant a Figueres i president de la federació de comerços Eix Empordà, considera, per la seva banda, que el fet que vinguin clients de la zona de Perpinyà no s'ha d'interpretar des de la Catalunya del Nord com una amenaça per als seus comerços: “Com a representants d'un comerç de proximitat i dels centres urbans, el que ens interessa a tots és actuar conjuntament a banda i banda de la frontera perquè aquest consum es quedi aquí, al territori, i no se'ns escapi a tots cap als grans centres comercials i franquícies que no són arrelades al país”, diu Jordi Rotllan. En aquest sentit, diverses reunions ja han tingut lloc entre associacions de comerciants del Rosselló i l'Empordà i les Cambres de Comerç de Perpinyà i Girona, la més recent aquest dilluns passat. A la pràctica, aquesta col·laboració transfronterera entre comerciants es podria concretar amb operacions de promoció de productes locals o artesanals del Rosselló, des dels comerços de Figueres i viceversa. Un altre tipus d'acció possible seria l'organització d'esdeveniments generadors de fluxos de visitants, a les ciutats de cada banda de la frontera; tot plegat, per mantenir els consumidors als respectius petits comerços dels centres urbans enfront dels centres comercials perifèrics.
En primer lloc, alcohols i carburant
El volum de compres realitzat al sud de l'Albera representa un 3% del consum global nord-català. Aquest percentatge varia molt, però, en funció de les famílies de productes. El sector de l'alimentació és el que atrau més els clients del nord i representa un 41% de les compres que fan al sud de la frontera i, dins d'aquest apartat, els vins, aperitius i alcohols s'emporten la part més grossa amb un import de més de 15 milions d'euros. Comparant aquestes xifres amb una enquesta del 2003, s'observa que la xifra global del consum nord-català a les comarques de Girona es manté estable: augmenta la compra de productes alimentaris i d'equipament de la llar, i baixen la compra de béns de cultura i lleure, així com la dels complements personals. El carburant continua essent un apartat important, però també ha baixat d'un punt en relació amb el 2003. Les àrees on es fan aquestes compres no han variat sensiblement d'ençà l'última enquesta.
Més preocupats per internet i Montpeller que no pas per Girona
Michel Pla, vicepresident de la Cambra de Comerç i Indústria de Perpinyà i president de la secció de comerç d'aquesta entitat, considera que aquest estudi ressitua en part la problemàtica del comerç nord-català: “Si comparem amb l'enquesta anterior del 2003, veiem que el consum que se'ns escapa al sud de la frontera és estable. I sabem que si en trèiem la compra d'alcohol i gasolina en quedaria poca cosa”, diu Michel Pla. El volum de consum que s'escapa cap a Andorra també es considera mínim. En canvi, segons aquest comerciant del Rosselló, els comerços de Perpinyà es mostren més preocupats per l'augment constant de les vendes realitzades mitjançant internet. Una altra evolució que ha quedat clara amb aquest estudi –i que els ha sorprès desagradablement– és que l'obertura uns anys enrere d'una botiga Ikea a Montpeller ha provocat un fenomen important d'aspiració del consum de la Catalunya del Nord cap a la capital del Llenguadoc, tot i els 170 quilòmetres de distància.
Una part mínima del volum total de venda es genera a la frontera
Els nord-catalans representen un 10% dels clients de la Jonquera
E. CAntoni Escudero, president de la Cambra d'Hostaleria de Girona i empresari de diversos negocis a la Jonquera, considera que els 26,2 milions de compres que, segons l'estudi, es fan a la Jonquera, només representen una part mínima de les vendes totals. “Limitant-se a la Catalunya del Nord, en l'estudi només s'hi reflecteixen els consumidors que fan trajectes màxims d'una hora i mitja. A La Jonquera, hi ve gent que fa tres i cinc hores de viatge d'arreu de França. Si hi afegim autocars, camions, cotxes particulars i turistes de passada, el consum nord-català representa un 10% del comerç en aquesta àrea” diu Antoni Escudero. Tampoc creu que a Catalunya del Nord ho puguin considerar cap amenaça perquè sobretot es tracta de compres excepcionals (associacions, clubs esportius o viatges de jubilats), i no pas de les compres regulars i habituals. “És semblant a les compres que fèiem quan anàvem a Andorra”, conclou el president de la Cambra d'Hostaleria.
