Cavalls de carreres amb motor Osona
La ramaderia Tra és un segell de garantia en les curses de resistència i el seu responsable impulsa ara un parc lúdic per a l'equitació
Al museu del Louvre, a París, hi ha una escultura coneguda com a Genet Rampin que representa un home de l'antiga Grècia muntant a cavall. Tenint en compte que els entesos han conclòs que l'obra data de l'any 550 abans de Crist, no hi ha cap dubte que les relacions entre home i cavall no són cosa de fa quatre dies. Potser és aquesta mil·lenària sintonia el que explica que, quan avui Martí Vilaregut fa un xiulet llarg i sostingut, els seus cavalls, que pasturen tranquil·lament, alcin el cap i arrenquin a trotar fins a trobar-lo. Potser també és perquè aquest ramader de vaques ja jubilat s'encarrega de donar-los menjar cada dia.
I és que des que fa un any va deixar en mans del seu fill una explotació amb unes 350 vaques, Martí Vilaregut dedica tot el seu temps a la cria de cavalls de carreres. En concret, es podria dir que va a la recerca de l'animal perfecte per a les curses de resistència. La seva marca equina és Tra i tots els cavalls de la ramaderia porten aquest segell davant del nom (Tra Jaleo, Tra Pruna, Tra Larios...). Es tracta d'un segell que tindrà representació en el campionat del món júnior que se celebrarà a primers del mes que ve a Abu Dhabi i que en el passat ja ha donat títols com ara un subcampionat d'Europa.
Recolzat en el filat que delimita les 22 hectàrees de finca que té entre els termes de Torelló i Manlleu, i sense apartar la vista de la cinquantena d'exemplars equins que l'han vingut a saludar, Vilaregut explica: “Fa més de trenta anys que tracto amb cavalls”. L'afició va començar una mica per necessitat perquè la seva era una explotació de vaques de pastura. Amb el bestiar repartit per “900 hectàrees de terreny” als peus del Puigsacalm, a la Garrotxa, Vilaregut va passar-se anys cavalcant “tres o quatre hores cada dia” per controlar les vaques.
Ja llavors, atret pels raids de resistència a cavall, comprovava que “un cavall bo sortia molt car” i va atrevir-se a provar sort amb la cria ell mateix. Amb quatre eugues –“Molt bones, havien estat campiones d'Espanya”– i un semental pura raça àrab va posar en marxa una activitat que no ha abandonat mai més.
L'OCI DELS RICS?
Admet Vilaregut que el mercat es desproporciona quan hi intervenen elements que disparen els preus –“Als Emirats Àrabs es paguen molts diners”–, però també recalca que sovint es parla sense coneixement: “Es diu que el món del cavall és car. Però és car si has de pagar 300 euros cada mes perquè te'l guardin en una hípica. Jo sóc partidari del model francès, un model que aposta per tenir els cavalls a casa. Sempre que això sigui possible, és clar”.
En marxa un CAR per a equins
Martí Vilaregut està jubilat però no passa les hores mirant obres ni donant bocins de pa als coloms. El seu darrer projecte consisteix a posar en marxa un centre d'alt rendiment per a cavalls. La seva idea era construir-lo en alguna de les seves finques a Osona, però cansat de rebre negatives dels ajuntaments –“No em donaven mai els permisos”, lamenta– l'ha traslladat a Santa Eulàlia de Ronçana, al Vallès Oriental.
En les 12,5 hectàrees de la finca Font de l'Abril està construint un complex que servirà per entrenar totes les disciplines de l'activitat equina, des de raids de resistència fins a proves de salt o partits de bàsquet a cavall (horseball).
Vilaregut remarca: “No m'hi faré ric”, i hi afegeix: “Volem un centre que serveixi per a l'entrenament i també per a la competició i que sigui còmode per a genets i cavalls”.
