Cau un 10% la facturació als càmpings de Barcelona per la baixada a la costa
L'ocupació als establiments de platja va disminuir un 12% i els ingressos a bars i restaurants, un 40%
El president dels càmpings barcelonins es mostrava moderadament optimista, malgrat el descens en els registres d'aquesta temporada turística. «Hem viscut una sèrie d'anys molt bons i aquesta ha estat la primera ensopegada», reconeixia ahir Francesc Josep Caballé de Pol, però assumia que «els empresaris no tindran grans beneficis però tampoc tindran pèrdues, que és el més important». Per Caballé, malgrat que el temps ha estat enguany «immillorable», no es pot negar que ha estat un «any difícil».
Els establiments associats a l'entitat que presideix Caballé de Pol van facturar 48 milions d'euros en la temporada d'enguany en concepte d'estades (33 milions) i de serveis (15 milions), un 10% menys que durant la temporada de l'any anterior, que va registrar una facturació estable amb relació a un any abans. Destaquen els forts descensos en la facturació de bars, cafeteries (entre 30% i 40%) i restaurants (-40%), que anys enrere havien representat fins al 70% del negoci.
1,8 milions d'estades
Entre l'1 de gener i el 31 d'agost, es van comptabilitzar 1,83 milions d'estades als diferents càmpings de la demarcació, la qual cosa representa una baixada del 12% de mitjana als càmpings de la costa (amb una forquilla que va del 5% al 19%, segons l'establiment) i un descens del 3% als càmpings de l'interior, que acostumen a registrar un major nombre de clients del país. Alguns formats han funcionat de manera extraordinària, com ara els bungalous, amb ocupacions mitjanes durant l'agost d'entre el 90% i el 100%.
«Aquest any la temporada se salva gràcies als turistes catalans perquè el nombre de visitants de l'estranger ha baixat molt», explicava ahir el president. El turisme francès, que «segueix marcant el lideratge indiscutible», ha caigut enguany un 5%, l'italià ha baixat un 10% i el seu poder adquisitiu s'ha reduït considerablement, de la mateixa manera que el turisme anglès (-10%), que prefereix la zona sud a la zona nord de la demarcació. Destaca especialment la patacada patida pel turisme belga, «molt afectat per la crisi» i que ha baixat un 20% amb relació a un any abans, i també del danès (-20%), ja «gairebé inexistent» i del portuguès (-20%). Per contra, ha crescut el nombre de turistes de Polònia (+10%), Eslovènia (+10%) i Txèquia (+10%) i s'ha mantingut el turisme holandès.
Dues pròrrogues a Pineda i a Santa Susanna
El president de l'Associació de Càmpings de la Província de Barcelona va lamentar alguns problemes amb què han de lluitar al sector, entre ells, l'acampada il·legal o els problemes administratius i els bloquejos de les administracions.
En aquest sentit, Caballé va lamentar que entre 8 i 10 projectes de noves obertures de càmpings, «la majoria en zones de l'interior», estan encallats als respectius ajuntaments i a la direcció d'Urbanisme del govern català, que encara no els ha donat els permisos. Per contra, però, es va felicitar perquè dos càmpings del Maresme afectats per plans urbanístics podran continuar oberts «gràcies a la crisi de la construcció» i a la falta de finançament. Es tracta, segons va explicar Francesc Josep Caballé de Pol, dels càmpings El Camell de Pineda de Mar i L'Oasis, de Santa Susanna, que havien d'haver tancat l'establiment abans de començar l'any 2010 i que també el podran tenir obert durant aquesta temporada. Es desconeix fins quan es mantindrà aquesta situació «però almenys tenen garantida la continuïtat durant l'any 2010», va dir Caballé.
En aquest sentit, els càmpings de l'associació ja han aprovat les tarifes per l'any que ve, que es mantenen estables, «fent un esforç de contenció», segons va dir el president de l'entitat, que va criticar durament la intenció del govern espanyol d'apujar els impostos. «Nosaltres ja tenim aprovats uns preus amb l'IVA inclòs i, si ara apugen aquest impost, no podrem fer-ho repercutir en les nostres tarifes, perquè ja estan publicades, i representarà un greu perjudici per a les empreses», va dir.
