Tots units fem força

No és una final (encara hi faltarà un partit), però el matx d'avui contra el Sevilla pot assenyalar qui serà el campió d'aquesta lliga tan disputada. Pep Guardiola desplaça a Sevilla tots els seus jugadors, també els lesionats Iniesta i Abidal, per fer pinya i donar suport als que surtin al camp. Estem en una situació semblant a la de la darrera jornada, en què el Barça va superar l'escull de Vila-real (1-4) i va posar una gran pressió al Real Madrid, que va fer el mateix guanyant a Mallorca amb un inspiradíssim Cristiano Ronaldo després d'haver tingut molts problemes tres dies abans per derrotar l'Osasuna. L'equip andalús –Dani Alves ho sap bé– pressiona moltíssim i la seva afició apassionada i sorollosa dóna ales al seu equip. Ells es juguen la quarta plaça que els permetria jugar la lliga de campions la temporada vinent, però el Barça es juga el campionat. El Sevilla és un dels equips que ataca més bé per fora, amb Jesús Navas i Diego Capel, dos extrems rapidíssims, més la incorporació d'Adriano per la banda on jugui com a lateral. Per dintre, també és un conjunt molt perillós, amb Negredo, Luís Fabiano i el corpulent Kanouté. Renato és un jugador amb molt talent que arriba bé i sap finalitzar tant amb el peu com amb el cap. Molta atenció a les incorporacions de l'altíssim Fazio i d'Escudé en córners i faltes. Zokora és un portent físic que tapa les pujades de laterals i reestructura la defensa. El seu tècnic, Antonio Álvarez, home de la casa, apel·larà a l'amor propi i l'orgull dels seus jugadors. La fermesa defensiva de Víctor Valdés i Puyol, la serenor de Piqué, la clarividència de Xavi i Sergio Busquets per nodrir Messi, Pedro i Bojan pot fer decantar el partit. Avui, força Barça.