Es veia a venir que la subhasta d’ una obra del monestir de Sixena a Barcelona, en concret un fragment del seu retaule major renaixentista, acabaria com el rosari de l’aurora. La subhasta ni s’arribarà a celebrar (estava prevista dimecres que ve) per ordre d’un jutge d’Osca. La capacitat de maniobrar de les autoritats aragoneses ja la coneixem, sempre obcecades per la mateixa idea malaltissa: impedir que el patrimoni dispersat del monestir estigui en mans catalanes. Però en aquest nou embolic, la sala que pretenia vendre la peça, Balclis, no ha sigut gens professional. Fins que no va aparèixer la policia al seu local, no va examinar amb deteniment la taula en discòrdia, de la qual a més calia buscar i estudiar tota la documentació per poder defensar que va sortir legalment del cenobi. La recerca ha conclòs que la pintura és autèntica (fins i tot això es posa en dubte des d’Aragó) però que està molt emmascarada per retocs fets al segle XX. El seu valor, doncs, no és el mateix. A tot plegat hi hem d’afegir la resistència de Balclis a informar del cas a la majoria de mitjans de comunicació que demanaven explicacions. El mercat de l’art s’hauria de regir sempre per la màxima transparència. La seva imatge ja carrega prou motxilles de desconfiança. I Balclis ho hauria hagut de tenir present ja que, tal com va desvelar aquest mitjà, fa uns anys va vendre tres taules falses de Pere Mates a la Generalitat.