No era artista ni comissària d’exposicions ni formava part de l’‘staff’ directiu, però va fer tan o més gran el Macba des del seu menut taulell amb la matèria més sensible de totes: les relacions humanes. Era la recepcionista de les oficines del museu. Rebia i acomiadava a tothom amb amabilitat i calidesa. Tothom entrava i sortia impregnat del seu afecte i, sobretot, del seu somriure. Es va jubilar fa uns mesos i, al cap de res, li van diagnosticar una malaltia fatal que va portar en silenci fins al final. No era artista ni..., era molt més que això: una persona que sabia tractar les persones. És reconfortant veure les múltiples mostres espontànies i sinceres d’estima i gratitud que està rebent de gent diversa del món de l’art. Es deia Erminda Rodríguez.