Sovint, en criticar la incapacitat aparent de les autoritats espanyoles d’encarar-se seriosament amb el passat feixista del país, es posa Alemanya com a exemple; i de fet, hi ha pocs estats que hagin estat tan autocrítics amb els seus crims anteriors com la RFA. Però als anys 60, la RFA encara no havia fet pas els deures, tal com revela un llibre recent sobre la vida i temps d’Ulrike Meinhof, la periodista que va acabar cofundant la Fracció Exèrcit Roig (Ulrike Meinhof de Jutta Ditfurth, ed. Tigre de Paper Edicions). Quan, a principis dels 60, hi havia protestes a Hamburg contra una llei d’emergència repressiva, els espectadors al carrer escridassaven els manifestants: “Amb Adolf això no passava!” Quan es va organitzar una manifestació contra la guerra del Vietnam, el cap de policia de Berlín Occidental va dir que “pegaria” als manifestants tan “fort” que “sortirien corrents cap a Moscou”. La premsa del magnat ultraconservador Axel Springer feia campanyes que qualificaven un llançament de mitja dotzena d’ous contra la Casa Amèrica de “terrorisme”. I la ultradreta anava fent de les seves, atonyinant persones qualificades de “traïdores” sense que ningú l’hi impedís. Qui vulgui veure semblances entre Alemanya uns vint anys després de Hitler i l’Estat espanyol uns quaranta anys després de Franco, pel que fa a lleis repressives, complicitat amb dictadures anteriors, caps policials violents, una premsa histèricament manipulativa i la impunitat de la ultradreta, doncs que les vegi. Si vol.