Ens imaginem una societat en què a un pacient de càncer se li digui que se l’ha de deixar d’atendre perquè se n’ha d’atendre d’altres perquè no hi ha suficients recursos? Si això no ho acceptaríem, per què s’accepta, i de fet es fa de manera habitual, als centres d’atenció precoç? És aquesta precisament la situació en què em trobo, des del CDIAP volen donar d’alta el meu fill als cinc anys, quan tenim dret a ser atesos fins als sis anys per pressió assistencial. I a més, malauradament, la meva situació no és un cas aïllat. Vull denunciar aquesta situació en què se’ns obliga de manera indirecta a continuar amb el tractament de manera privada o a renunciar-hi, ja que l’alternativa que proposen (CSMIJ) és insuficient. Permetrem aquesta situació? Perquè avui són els nens... i demà... escolliran qui operar?