En general tenim el bon costum d’enterrar de manera amable, de només fer lloances dels finats, de no espolsar draps bruts damunt el fèretre. Alguns cops no cal forçar gens la tendència, com en el cas d’Alexis Ravelo, que va morir ahir d’un infart, perquè només se’n poden dir coses bones com a persona i com a autor. Era un home de tracte molt simpàtic, de fer petons i abraçades amb l’espontaneïtat d’un os polar, sincer i humil, divertit. Més enllà d’això, era un bon escriptor que, com en casos com Agustí Vehí –una altra persona de tracte fàcil i agradable–, ens deixarà la incògnita de quines grans obres ens hem perdut per culpa de la seva mort sobtada i prematura. Ja només ens queda plorar-lo i homenatjar-lo llegint o rellegint les seves obres. Descansa en pau.