Visc en un lloc on les vistes són importants. Vull dir que cada dia va variant i, en general, val molt la pena observar-ho. Us parlo de mirar el mar, el cel, els núvols, el sol, la llum i la natura. Casualment, per davant mateix de la casa, hi ha un camí per on passa força gent. Excursionistes o si voleu gent que vol fer senzillament una mica d’exercici físic. Però em fa gràcia que la majoria porta a sobre el mòbil. Si per aquelles circumstàncies surt la lluna del mar, ja veus la persona adient que agafa el mòbil i, sense quasi parar-se a gaudir del moment, fa la foto i segueix el seu trajecte com si res. Passa tan sovint que diria que la sensibilitat del moment ha traspassat a la màquina i que el factor humà només és sensible en el moment de pitjar el botó. Llavors, penso que, quan arriben al seu destí final i les ensenyen al seu ésser estimat, aquelles fotos que es pensaven que eren una meravella descobreixen que realment no transmeten aquell moment. Mentrestant, el seu mòbil segueix tan tranquil a la seva butxaca. Estem creant un món irreal?