La correcció impera i també les noves modalitats de censures. Què passaria si un actor es negués a interpretar el psicòpata caníbal Hannibal Lecter a El silenci dels anyells (1991) adduint que és assassí i no l’identifica? Cap problema. Estaria en el seu dret. Marxa del film i punt. Però i si volgués condicionar el guió amb el seu supremacisme moral? John Cleese adapta al teatre la icònica pel·lícula de Monty Python, La vida de Brian (1979). Alguns actors consideren ofensiva l’ escena on Stan , un home, vol ser dona i tenir fills; i què passa ara? La censura del lobby de les biologies del sexe vol que es reescrigui l’escena. Si no la voleu interpretar per ideologia identitària, marxeu! Però no la condicioneu. Una obra irreverent que va ser aire fresc. On anem? Què estem fent?