Opinió

Adeu a dues bones amigues

Aquest estiu, amb pocs dies de diferència dues bones amigues m’han deixat. L’Imma d’Espona, poeta i professora de música. El seu pare, catedràtic de literatura a l’Institut de Girona, fou professor nostre. La recordo avui en la Nit de Poetes, amb aquesta tanka del seu llibre Instants que va obtenir el premi Mn. Narcís Saguer de Vallgorguina l’any 2006:

“Me’n vaig vogant / amb la barca perduda / els peixos quiets / s’emporten els meus somnis / enmig del camí blau.”

La Consol Turón, amb qui he compartit des de l’adolescència i joventut els llibres de batxillerat en les infinites hores estudiant matemàtiques. La recordo amb un poema que li vaig dedicar al seu balcó de la Rambla, Escalada d’amor:

“Tu a dalt i jo a baix / i enmig navegant / l’aire enverinat d’una tarda de juny / Ens separa l’olor agredolça dels til·lers / l’aleteig d’ocells entre les branques / i la distància vertical / tu a dalt i jo a baix / i aquest batec fatigat del cor pujant en pendent / Al fons del meu vas / la tarda té un paisatge suavíssim / de taronjada i crepuscle.”

Que la barca perduda us dugui pel camí blau allà amb tantes amigues retrobades.

Girona

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.