L’enterrament del procés

N’hi ha molts que ja estan cantant les absoltes de l’independentisme. Escolti, que encara, segons els resultats, som més del 40%! I això fa més de 300 anys que dura. Perdre batalles no vol dir perdre la guerra. Estem lluitant contra un estat poderós, cosa que molts no volen entendre, i nosaltres només som la gent, res més, i no tota. S’ha de picar molta pedra. Sobretot quan hem passat de 4 milions de ciutadans als anys seixanta a casi 8, avui; hem doblat la població amb gent que venia a Espanya i no coneixia absolutament res del conflicte secular entre Catalunya i Espanya. La frivolitat i no tocar de peus a terra de la majoria de polítics no ens ajuda, i sobretot crec que s’han de tenir molt en compte les paraules de Xavier Oca en el seu article (16/5), que em permeto recordar: “No ens podem permetre el luxe de ser només democratacristians, o socialdemòcrates, o comunistes, perquè cap projecte polític i social de futur per al nostre poble serà realitzable sense un estat que el defensi.”

Finalment recomanaria llegir Cambó, de Josep Pla, per situar-nos i veure que tot això ja fa molt que dura.