Així com a la Nova Cançó, tot i alguns oblits que clamen al cel, se li han dedicat exposicions i, en el cas dels Setze Jutges, medalles d’or del Parlament, o al rock català se li han commemorat gestes com ara la d’aquell Sant Jordi amb 21.104 espectadors de 1991, impera la sensació que el rock progressiu de la Catalunya dels anys setanta cal encara rescatar-lo, divulgar-lo i vindicar-lo. Jordi Sabatés va morir fa uns dies entre grans mostres d’estima del sector musical però sense l’homenatge que hauria merescut. I els Atila de l’ara retornat Eduardo Niebla, quasi més recordats al Japó que no pas a Catalunya, de ben segur que inspirarien els joves artistes catalans més lliurepensadors en cas de tenir la seva música a l’abast. Busquin, remenin i gaudeixin, que hi ha tresors per descobrir.