Trobo a faltar el seu article, gairebé diari, que va publicar des de l'any 2000 a L'Escaire, així com els que havia publicat abans a la secció El Tríptic. Trobo a faltar
la seva saviesa, el mot just, la paraula afilada, irònica
però sempre correcta, els seus escrits compromesos. Trobo a faltar la trucada cada pocs dies i alguns dinars espaiats. Trobo a faltar Miquel Pairolí i els seus articles i a voltes recordo el darrer Teló i el que va deixar escrit per a la seva mort, “No ha estat un somni, no”. Per això m'alegro que els seus dietaris, Paisatge amb flames, L'enigma i Octubre siguin reeditats per Curbet dins
la Biblioteca Fundació Valvi amb el títol La vida a la menuda. Dietaris 1990-2010. Un llibre imprescindible per recordar o conèixer el gran Miquel Pairolí.