La dimissió: un fre a l'especulació

La dimissió dilluns de Fèlix Millet de la presidència de l'Orfeó Català i del Patronat de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana ha representat posar el fre de mà a una dinàmica que ben segur hauria deteriorat la imatge d'unes institucions que formen part del patrimoni identitari de Catalunya. El fet que provisionalment hagi assumit el càrrec la vicepresidenta primera, Mariona Carulla, la fins ara primera en el graó jeràrquic després de Millet, transmet la sensació que l'entitat continua amb normalitat la seva activitat, a banda de les actuacions dels seus membres. La marxa de Millet fa més difícil una intervenció en l'administració del Palau. Aquesta dimissió, que no s'ha fet esperar, també impedeix moltes especulacions que podrien incidir en el deteriorament de la imatge de l'entitat en un moment en què cap dels seus membres ha estat imputat, com bé va recordar Millet ahir en la seva carta oberta.

L'entorn de Millet ha defensat la seva honradesa, però ha deixat caure la singularitat de la seva gestió. Entitats com el Palau i l'Orfeó han de ser estrictes en tots els procediments administratius. I encara més quan també es treballa amb diner public.