Ni la desregulació del sector omple els calaixos dels botiguers i centres comercials ni tampoc la superregulació horària genera un augment de vendes. El problema de la davallada del consum no és altre que la falta d'ingressos de les famílies. Les xifres de l'atur parlen per si soles i les de la precarietat laboral, també. Ni els que tenen feina s'atrevien fins ara a gastar, per veure-les venir. L'èxit de la regulació catalana comercial estava en l'equilibri que mantenia entre el botiguer i les grans marques. Que no es trenqui, malgrat sembla obvi que Barcelona és tan turística que hauria de poder obrir molts més festius que els diumenges d'estiu, però també que el teixit social que crea el petit comerç s'ha de preservar com un bé de país.