Desperta’t, Europa

La Unió Euro­pea té, com d’altres àrees del pla­neta, molts rep­tes, però en des­ta­ca­ria tres, que si s’enca­ren amb rigor, valen­tia i gene­ro­si­tat política, de ben segur que repre­sen­ta­ria un impuls per a la UE i més benes­tar per a la ciu­ta­da­nia euro­pea, que és del que es tracta.

D’una banda, s’hau­ria d’impul­sar la Unió Euro­pea des del punt de vista polític i també econòmic, amb la fina­li­tat de ser pre­sent al món com una sola enti­tat i mos­trant siner­gies con­jun­tes de tots els estats mem­bres. Una posició més cohe­si­o­nada envi­a­ria al món un mis­satge clar d’uni­tat i també s’actu­a­ria amb fer­mesa en els con­flic­tes inter­na­ci­o­nals, dels quals la presència i capa­ci­tat d’influir de la UE ha que­dat actu­al­ment debi­li­tada, bàsica­ment per la des­a­vi­nen­ces inter­nes i per la manca de posi­ci­ons comu­nes. Això es mani­festa en la pèrdua d’influència a l’Ori­ent Mitjà o en altres àrees con­flic­ti­ves del pla­neta, i també en els àmbits econòmics i polítics.

D’altra banda, és clar que un dels valors i rea­li­tats que més iden­ti­fi­quen la UE és l’estat del benes­tar, avui en perill per la crisi i per les desi­gual­tats econòmiques i soci­als que s’han produït. En aquest esce­nari, és impres­cin­di­ble apos­tar per l’Europa social, per desen­vo­lu­par a cada estat mem­bre el pilar social euro­peu, defi­nit ja per la Comissió Euro­pea, amb la fina­li­tat que la ciu­ta­da­nia per­cebi que des de la UE s’eme­ten pro­pos­tes a favor de la inclusió econòmica i social i que, tot i no ser d’obli­gat com­pli­ment, s’esta­blei­xin els meca­nis­mes perquè tots els estats mem­bres les apli­quin, amb la fina­li­tat que no quedi ningú fora del sis­tema. I, en aquest esce­nari, la UE no acon­se­guirà una posició política i econòmica comuna si no afronta amb fer­mesa i gene­ro­si­tat per part dels estats la cohesió interna, donant més força a l’interès gene­ral de la UE que no pas al par­ti­cu­lar de cada estat. S’ha de tenir clar que la Unió Euro­pea és diversa, perquè venim de cul­tu­res i for­mes de ser dife­rents, i per tant s’ha d’enten­dre que un mateix fet es pot veure de mol­tes mane­res, sigui per la cul­tura o també per l’efecte més o menys pro­per. Per això és impor­tant afron­tar amb valen­tia que tot el que passa en alguna part de la UE és un tema euro­peu i s’ha de resol­dre i deba­tre també en l’àmbit euro­peu, perquè si no, la ciu­ta­da­nia queda des­en­ci­sada de la idea d’Europa, al veure que les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees no res­po­nen als seus pro­ble­mes o deman­des. Es tracta d’anar cons­truint una UE en què els ciu­ta­dans cada vegada se sen­tin més pro­pers i més iden­ti­fi­cats amb el pro­jecte euro­peu. Es tracta de crear un demos euro­peu.

Si acon­se­guim una UE amb capa­ci­tat política i econòmica, serem forts i influ­ents en el món, i si fun­ci­o­nem amb cohesió social, eli­mi­nant les desi­gual­tats, i, a més, ho fem res­pec­tant les rea­li­tats indi­vi­du­als i col·lec­ti­ves, de ben segur que avançarem junts en la diver­si­tat i serem una garan­tia per a la lli­ber­tat i segu­re­tat dels ciu­ta­dans euro­peus.