Jordis

Sant Jordi. Tan­cats a casa com estem, avui la temp­tació és aga­far el telèfon i fer com aquell nen de l’anunci d’Air­tel que molts anys enrere tru­cava a tot­hom per dir allò d’“Hola, soy Edu. ¡Feliz Navi­dad!” (se’n recor­den?) i començar a tru­car Jor­dis un rere l’altre. Podria tru­car als del diari (en Panye­lla, l’Ale­many, en Molins, en Tau­lats, en Casas...), els que ja no hi són però com si hi fos­sin (com en Grau, en Martínez, en Nadal...) o aga­far l’agenda i anar pro­vant, com l’Edu. Podria tru­car a en Creus de Sàpiens, a l’expre­si­dent Pujol, a l’Aro­les de TV3, a en Basté, en Cabré, a en Ferré de Cos­setània, en Juan de La Van­guar­dia, a en Roche, a l’exal­calde Hereu..., a algun Jordi que tinc a la família, a en Cumi­nal, en Puig­neró, en Por­ta­be­lla... “Hola, soc en Xevi. Feliç Sant Jordi!”, els podria dir. I pen­jar, com l’Edu de l’anunci. He deci­dit no fer-ho i que enten­guin que els feli­cito a tots –i als que m’he dei­xat– escri­vint això. Però saben a qui vol­dria tru­car de veri­tat per feli­ci­tar-los el sant? A en Turull, a en Cui­xart (gràcies, per cert, pel mis­satge de l’altre dia) i a en Sànchez. Però no puc. Estan injus­ta­ment tan­cats.