Opinió

opinió

Una xiulada imprescindible

El feixisme no és una opció política a triar entre les altres, és l’antipolítica

Impres­cin­di­ble i opor­tuna va ser la monu­men­tal escri­das­sada al Palau de Fires de Girona que va rebre la ultra­dreta el dia de Sant Jordi. Una escri­das­sada que va per­me­tre que no pogues­sin ni des­ple­gar la pan­carta que pre­te­nien pen­jar. No hi era, però em sumo ober­ta­ment a la soro­llosa pro­testa que van rebre, em sumo a les xiu­la­des que han de bar­rar el pas a la into­lerància, als no demòcra­tes, als que ens neguen els drets a les dones, als que neguen la violència mas­clista, als que neguen els drets LGT­BIQ+, als que neguen les lli­ber­tats indi­vi­du­als i col·lec­ti­ves. Els matei­xos que tor­na­rien a assas­si­nar a Fede­rico García Lorca, els matei­xos a qui Anto­nio Mac­hado escriu:“Murió el poeta lejos del hogar;/ le cubre el polvo de un país vecino./ Al ale­jarse le vie­ron llo­rar.” O Joan Oli­ver (Pere Quart): “Abans de pas­sar la rat­lla,/ m’ajec i beso la terra/ i l’aca­rono amb l’espat­lla.” O Cle­men­tina Arde­riu, que escriu des de l’exili: “Bar­ce­lo­nina/ sóc més que mai.”

Els matei­xos de qui ens adver­tei­xen Han­nah Arendt, Primo Levi, Umberto Eco, Clara Zetkin,… i tants d’altres, men­tre una onada d’ultra­dreta sobre­vola Europa. Es tracta d’un feno­men glo­bal, men­tre França acaba d’apos­tar aquest cap de set­mana pel mal menor.

Els escri­das­sats de dis­sabte repre­sen­ten el fei­xisme pur, pro­nazi, anti­se­mita, fran­quista. Donar-los espai és d’una gran irres­pon­sa­bi­li­tat. Com diu el pre­si­dent d’Òmnium Cul­tu­ral, Xavier Antich, per mi, el pro­fes­sor Xavier Antich: “No és el fei­xisme que porta el dis­curs de l’odi. És el dis­curs de l’odi que porta el fei­xisme.” I hi afe­geix: “El 25 d’abril, festa naci­o­nal a Itàlia i Por­tu­gal, en record de la victòria con­tra el fei­xisme i les seves dic­ta­du­res. A Espa­nya no hi ha res sem­blant: el fei­xisme hi va dei­xar reis, jut­ges, mili­tars, poli­cies, indus­tri­als i ban­quers.” I el Cata­lan­gate ens ho dei­xat ben clar aquesta última set­mana. Per cert, Arià Bayé, de Vidre­res, està entre els espi­ats de manera frau­du­lenta. Davant de tot això, estic clara­ment al cos­tat dels que escri­das­sa­ven dis­sabte pas­sat a Girona. No hi ha dubte. El fei­xisme no és una opció política a triar entre les altres, és l’anti­política. Con­ti­nuo citant el pro­fes­sor Antich, que, fent referència a la filòsofa Mar­cia Tiburi, deia que allò que iden­ti­fica el fei­xisme és el dis­curs de l’odi. Per això la xiu­lada de dis­sabte, diada de Sant Jordi, era impres­cin­di­ble i opor­tuna. Necessària.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.