Opinió

De set en set

Involució

Si les primeres feministes aixequessin el cap, es tornarien a cordar els sostenidors. L’escena demencial que va tenir lloc a principis de mes al col·legi major d’universitaris Elías Ahuja de Madrid demostra, un cop més, la involució de l’espècie humana en una societat —ara riurem tots— espanyola democràtica occidental. Els crits masclistes dels cadells de fatxa amb pares rics i cervell d’ameba es van arrodonir amb un “no pasa nada, es una tradición” proferit per les bledes a qui anaven dirigits els improperis i les amenaces. Masclisme masculí i masclisme femení en una confusió radical de rols de gènere, zero lluita per la llibertat, absència de polítiques d’igualtat i atemptats constants contra les dones al segle XXI. Fantàstic. Anem per parts: com diu Bea Espejo al seu assaig Manifiesto puta, tradicionalment el terme puta servia per domesticar i ofendre. Durant anys les dones s’han deixat ofendre i s’han deixat domesticar. Han calgut moltes dècades per aprendre a presumir de la pròpia sexualitat i per autoanomenar-se puta per agredir el masclisme. Les putes —entengueu dones lliures— fan por als hipòcrites, als polítics, als masclistes, als homòfobs i a tota la fauna deshumanitzada i immunda que instrumentalitza prejudicis. El pensament puta s’oposa al pensament taujà. Per tant, pretendre ser una dona lliure mantenint els esquemes tradicionals del patriarcat és una contradicció absurda. Les nenes de casa bona de l’escola Santa Mònica no han entès res. Encara celebren els càntics dels quòniams del davant i se senten especials. Quina llàstima de món, tan idiotitzat com perillós.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.