Gangrena democràtica

La democràcia espa­nyola no arri­barà a com­plir els 50 anys. En fa 44 que fa veure que batega amb força, que no li tre­mola el pols, que tre­pitja fort i que ningú no la supera en ple­ni­tud, però cada cop que algú (Con­sell d’Europa, justícia euro­pea, Naci­ons Uni­des, Amnis­tia Inter­na­ci­o­nal...) passa el cotó surt ronya i, quan la merda esquitxa i no es pot igno­rar, lla­vors tot és sor­presa i indig­nació, maqui­llant tones i tones d’hipo­cre­sia. No pot ser que la gent del PSOE, Podem i altres s’ado­nes­sin ahir que el TC té des del 2015 unes atri­bu­ci­ons exe­cu­ti­ves impròpies de la sepa­ració de poders i de la ver­da­dera democràcia, que li per­me­ten inter­fe­rir pre­ven­ti­va­ment i cri­mi­na­lit­zar la labor del legis­la­tiu. No pot ser que només ara vegin inac­cep­ta­ble que uns magis­trats amb el man­dat cadu­cat fa anys puguin tor­pe­di­nar l’acció legítima d’un par­la­ment o la d’un govern. No pot ser que ara, quan el TC es rumia impe­dir al Congrés apro­var la llei que reforma el Codi Penal i l’elecció dels matei­xos magis­trats del TC, hi vegin “un atro­pe­lla­ment sense pre­ce­dents a la democràcia” (María Jesús Mon­tero), un “salt qua­li­ta­tiu del TC radi­cal­ment anti­de­mocràtic” (Patxi López) o “l’amenaça més greu a la democràcia des del 23-F” (Jaume Asens) i, en canvi, quan aquest TC cadu­cat li ha fet el mateix al Par­la­ment i govern de Cata­lu­nya, o no fes­sin esca­ra­falls o aplau­dis­sin amb les ore­lles, per Espa­nya, per la seva uni­tat o per santa Rita. Perquè això mateix va pas­sar el 2017 quan va amenaçar els mem­bres de la sin­di­ca­tura elec­to­ral de l’1-O; va pas­sar el 2018 quan el Par­la­ment havia d’inves­tir Car­les Puig­de­mont com a pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat seguint el man­dat de les urnes; va pas­sar quan va inten­tar impe­dir el tràmit de les lleis de des­con­nexió, fet que va con­duir a la con­demna de la pre­si­denta For­ca­dell i altres mem­bres de la mesa. I va pas­sar el 2019 quan va pro­hi­bir-li al Par­la­ment deba­tre i votar sobre l’auto­de­ter­mi­nació i la monar­quia. La democràcia espa­nyola està gan­gre­nada; qui no ho veu, vul­gui o no, forma part de la gan­grena, i qui no vol fer-hi res és perquè ja li està bé que mori.