opinió
L’Elias celebra la vida
L’Elias va deixar el Trueta i calia celebrar la vida i les ganes de viure
Fa pocs dies vam conèixer a través d’aquest diari la història de l’Elias, un nadó que ha viscut durant vuit mesos al Trueta perquè va néixer prematur a la setmana 27a i amb només 730 grams de pes. Una història de superació i també d’excel·lència mèdica, amb moltíssimes complicacions i amb poques possibilitats d’èxit. Però les ganes de viure de l’Elias, la dedicació de metges i infermeres i el suport de la seva família han tombat totes les dificultats mèdiques, que no han estat poques. Informar de notícies com aquesta són petits regals que t’ofereix la feina de periodista. Més enllà de les inacabables i avorrides picabaralles polítiques i de les desgràcies sobrevingudes o provocades per aquest deix maliciós que tenim la nostra raça, de tant en tant apareixen flors enmig del desert. Històries humanes que ens reconcilien amb la nostra espècie i que ens generen esperança. Un nadó que, contra tot pronòstic, supera totes les adversitats que li planten al davant des del minut zero de la seva vida. Un equip mèdic de primer nivell, que ens demostra que el talent el tenim també a casa i que segurament no el valorem prou. O no tan sovint com caldria.
La fotografia que acompanyava la informació d’aquest diari era, també, un doll inacabable de positivisme. L’Elias, connectat a un aparell respirador, en braços de la seva mare que, malgrat portar una mascareta, no amaga la felicitat del moment. Estan en un entorn mèdic però a ella se li entreveu el somriure malgrat el tapaboques i els seus ulls irradien esperança i goig. Sostenen un globus amb un arc iris i amb la frase: “Elias 8 mesos.” Un mesaniversari que segurament passaria desapercebut en qualsevol altra família. Ni mig any, ni any rodó. Un mes més, sense cap deix especial. Però, en el cas de l’Elias, és el mes més crucial en la seva curta però intensa vida. Aquell en què deixa de viure en un hospital i pot conèixer casa seva, a Caldes de Malavella. El moment en què fa un pas més cap a la normalitat, tot i que continuarà necessitant cures i atencions especials durant molt de temps. Però l’Elias i la seva família poden mirar el futur amb optimisme. Per això, ahir, amb vuit mesos i pocs dies, l’Elias va ser el protagonista d’una festa fora de l’hospital. El moment s’ho valia. L’Elias va deixar definitivament el Trueta. Calia celebrar la vida i les ganes de viure.
