En Rubiales i el que penja...
Segur que aviat trobarà una altra col·locació en alguna fundació o partit que li sàpiga valorar que els tingui tan ben posats
El saben aquell que diu que hi havia el president d’una federació de futbol que entre una cosa i l’altra (honors a part) cobrava gairebé un milió d’eurons l’any i que ho va engegar tot a rodar –no solament la pilota– per clavar-li un cop de bec a una treballadora i tocar-se la pebrotera al costat d’una reina i davant de les càmeres de tot el món? Fa gràcia, oi? Bé, tu ja m’entens, el que fa gràcia és que sigui tan torero en les seves finances, no pas la prepotència demostrada i aquesta manera de fer tan ordinària. No caldria dir que tampoc no fa gens de pena: és molt castís, en Rubiales, i segur que aviat trobarà una altra col·locació en alguna fundació o partit que li sàpiga valorar que els tingui tan ben posats i en faci ostentació pública. Si ellos tienen ONU, nosotros tenemos dos… Va, un altre acudit, a veure si entra més bé. El saben aquell que diu que hi ha uns col·lectius molt indignats, molt antipatriarcals i molt d’espasa flamígera contra els macro i els micromasclismes? Uns col·lectius que no en passen ni una –i fan bé– quan es tracta de denunciar el mascle hispànic que en comptes d’elevar-se a la condició d’home s’estima més intentar fer baixar la dona a la condició de femella i fer el bèstia contra ella. Tampoc no et fa gaire gràcia, oi? Ja som dos, però menys en fa, encara, que aquests col·lectius, sensibles d’allò més, en guàrdia permanent per la igualtat de gènere, sempre amb les tisores a punt per a una uretrotomia exemplificant, no piulin davant la consolidació al país d’una cultura tan sexista i barroera com és la del “¡perrea, perrea!” i ni tan sols els inquieti el fet que a cada poble creixin societats paral·leles que fan anar les dones i les nenes amb cap tapat, la mirada baixa, l’amor propi per terra i l’amenaça permanent d’anatema damunt del cap si s’alliberen de la cotilla alcorànica. Uns col·lectius que mentre exigeixen capteniment exquisit i mil·limetrat en la gestualitat, llenguatge i accions del ciutadà autòcton, xiulen i miren a una altra banda quan una llatina permet que li matxambrin el cul en una discoteca o quan una musulmana no gosa fer voleiar els seus cabells per por del que li diran o li faran els homes de la seva comunitat. Col·lectius, vet-ho aquí, que tapen amb el dit una via d’aigua mentre les onades ja passen per sobre de la coberta.
