Una vida centenària

Des que va néixer, el 1923, ha viscut uns canvis socials, econòmics i tecnològics fulgurants i uns quants daltabaixos polítics, dues dictadures, una república i una guerra civil, que és la que més va alterar una vida, com la de tants altres que la van patir, que si no hagués estat per aquell conflicte hauria transitat pel ritme calmat del poble on va néixer i on ha viscut aquests quasi cent anys de vida. La Maria Ferré Amorós, de Pira, era una de les tres dones centenàries d’aquest petit municipi de la Conca de Barberà que lluïa una estadística poc habitual: amb només mig miler d’habitants, hi vivien fins ahir tres dones que enguany havien fet o estaven a punt de fer els cent anys. La Maria Ferré els hauria complert el 28 de desembre, però no hi ha pogut arribar i ahir, en la vigília de Tots Sants, va ser enterrada al poble on ha viscut tota la vida. Quan la vaig conèixer, aquest estiu, per a l’elaboració d’un reportatge justament sobre vides centenàries, la Maria estava asseguda al sofà, recolzada sobre un coixí amb la senyera. Fer una mirada enrere a la pròpia vida sempre té una pàtina de nostàlgia, d’alegria entrellaçada amb tristesa. Ella recordava quan, de petita, anava al jornal “per als rics”; com donava menjar als “vint porcs, gallines, pollastres i conills” que tenia la família; com va passar tota una vida amb el seu home, mort fa dos anys, i els anys de la guerra del 36, “que van ser els més durs”, amb el seu pare empresonat el 1939 durant disset mesos. Ara pràcticament ja no sortia de casa. “El genoll no segueix, però el cor no es fa vell”, deia la Maria. El condol per a la seva família.