L’ombra que s’allarga

El periodista Miquel Riera ha fet un retrat detallat de la Costa Brava de finals dels setanta, quan alguns plans urbanístics d’alguns pobles de l’Empordà van destrossar la primera línia de la costa. La seva fantàstica primera novel·la és un crit contra la destrucció passada, present i futura del nostre territori, un tresor a preservar. Però dels errors no n’aprenem. Les amenaces continuen planant sobre la Costa Brava i en aquest cas s’acosten per via terrestre i marítima, en forma d’energia renovable. El nou projecte del macroparc eòlic que se situaria a la badia de Roses, amb 35 aerogeneradors flotants, tindria un gran impacte ambiental, segons un estudi de les universitats de Girona i Barcelona i el Centre d’Estudis Avançats de Blanes, però tot i això no s’aconsegueix aturar. En aquest cas no són només els ecologistes els que hi van en contra, sinó les organitzacions empresarials i ajuntaments de la zona afectada, que lluiten per evitar la instal·lació de grans molins de vent, del tot agressius, i comporten una destrossa visual i un risc per a les espècies de l’entorn, a més de les infraestructures que també es necessiten arran de costa, i que s’afegeixen al conjunt de la destrossa. Un empresari de la zona m’explica la impotència que se sent en una situació semblant. Com David contra Goliat, la unió generada a la zona afectada no és suficient per paralitzar definitivament un projecte que podria comportar seqüeles importants. La primera presentació del nou llibre, el dimecres 25 d’octubre a la Casa de Cultura de Girona, va anar a càrrec del periodista Jordi Grau, que com Miquel Riera han exercit durant molts anys de defensors del nostre territori, per mitjà dels seus brillants articles i de les seves paraules. Com diu Jordi Grau, “es van guanyar moltes batalles i cal continuar lluitant per guanyar-ne de noves, però a voltes queda la sensació que la guerra està perduda”. L’ombra dels ocellots de Miquel Riera, que continua la ruta de presentacions, s’hauria de convertir en un llibre de capçalera. És molt difícil solucionar el passat, però si que es pot reenfocar el present i el futur. Les ombres que planen sobre les comarques gironines continuen del tot vigents. I només una gran unió de tots els que haurien de sumar faria la força necessària per poder-les aturar.