Què és el que vostè espera de la vida? Vet aquí un pregunta que una persona amb una mica de sensibilitat no gosarà mai fer a ningú. Probablement perquè la resposta seria massa difícil, si no es volgués resoldre amb una frase més o menys vaga, o més o menys enginyosa.

El senyor Frank R Young ho té ben clar, en canvi. Ha escrit en el pròleg del seu llibre La Ciclomancia: “Aquest llibre l’ajudarà a obtenir tot el que espera de la vida. Li ensenyarà, pas a pas, com fascinar els altres amb els seus pensaments, atreure’ls amb la gràcia de les seves actituds, centuplicar la potència muscular només amb la voluntat mental. Com fer néixer un intens desig en les persones del sexe oposat gràcies a la seva mera presència...”

Els qui tinguin aquests objectius vitals estan, doncs, d’enhorabona. L’art de la fascinació està al seu abast. Deu ser molt bonic, això de tenir la gent fascinada. Penso que fascinació té una arrel que lliga amb “fascio”, o sigui feix –feixisme– i fascinar seria una cosa sembla a afeixar, disposar d’una colla de persones estretament lligades en feixos. Aconseguir la immobilitat dels altres –i encara millor una immobilitat admirativa– gràcies a la nostra corda fascinadora.

És una satisfacció que demana molta voluntat, i segurament molts sacrificis. Convertir-se en un gran fascinador em sembla que seria una tasca massa feixuga –i torna a sortir el feix!– per a la majoria de la gent que ens hem avesat a dispersar-nos en temptacions tan diverses i poc prestigioses com mirar el futbol per televisió, gratar-nos el clatell quan ens pica, no enviar “christmas” per Nadal, etc. Dubto que cap llibre pugui ja encarrilar-nos pels gloriosos camins de l’èxit social.

D’altra banda, confesso que d’altres meravelles que m’ofereix –més encara: que em promet solemnement el senyor Young– no m’atrauen gens: com obligar qui ens ignora ostentosament a observar-nos amb molt d’interès. O bé: com saber el que fa la muller o el marit a 3.000 km de distància. Com saber on es troba el seu millor amic o el seu promès quan s’han separat de vostè. El senyor Young patrocina un “saber policíac” i una influència coactiva que no lliguen gaire amb la suposada felicitat que garanteix aquest llibre. Passo també de l’“apretón de manos electrizante” i d’“atraer a las personas como una flor atrae a las abejas”.

Cal ser just, però. Hi ha coses de les que anuncia el senyor Young, que són molt bones. Com llegir un llibre tancat, com dissoldre un núvol, com saber la història d’un objecte estrany tenint-lo simplement a la mà. Veritables delícies, pura poesia. I el súmmum: crear objectes que seran en l’espai una prolongació de la imaginació; objectes que es mouran o parlaran segons la meva fantasia, i que faré aparèixer i desaparèixer a voluntat.

Si no fos que ja fa temps que ho practico, compraria el llibre.