El viaducte del tren

Fa dues set­ma­nes ens va dei­xar l’Alfons M. Thió, pro­mo­tor i ideòleg del via­ducte del tren que els giro­nins por­tem incor­po­rat al nos­tre pai­satge de ciu­tat, molt nor­ma­lit­zat i poc dis­cu­ti­ble en aquests moments. El debat per a la seva eli­mi­nació va durar poc temps, empe­sos per una estreta moder­ni­tat i amb l’argu­ment que el via­ducte era una bar­rera física i psi­cològica entre la Devesa i la ciu­tat. Els debats i els pro­jec­tes avui deuen dor­mir al calaix d’algun des­patx de l’ajun­ta­ment. El pro­jecte girava a l’entorn d’una recons­trucció dels car­rers afec­tats recu­pe­rant-los com a espais per a via­nants. Si no hagués estat pels cos­tos que supo­sava l’ampli­ació del soter­ra­ment del tren més les des­pe­ses d’ender­ro­ca­ment del for­migó, avui tindríem qui sap si un espai per a les per­so­nes o per als cot­xes. Ciu­tats molt impor­tants del món van tenir la mateixa pen­sada, però al final va pre­val­dre l’enlai­ra­ment i exte­ri­o­rit­zació dels seus trens i línies de metro a cos­tos impor­tants que res apor­ta­ven de valor. Lon­dres, París, Tòquio, Nova York, Mon­treal, Ciu­tat de Panamà, Doha i Berlín, entre altres, van optar per man­te­nir i poten­ciar el trans­port enlai­rat, alguns com a recurs turístic, però la majo­ria per qüestió econòmica. Resolt el con­flicte a Girona, per pres­su­post i com­ple­xi­tat, ja no es parla de soter­rar el tren con­ven­ci­o­nal. I crec que fem bé de fer-ho, ja que ara ni es donen les con­di­ci­ons idònies ni crec que fos neces­sari. Com en el seu moment, amb una ment clara i tècni­ca­ment orga­nit­zada com la de l’Alfons M. Thió, es va apos­tar pel via­ducte, actu­al­ment l’hauríem d’apro­fi­tar en tres línies estratègiques. La pri­mera, per evi­tar més pro­ble­mes de trànsit, ja que el via­ducte no ocupa via pública i, en canvi, ofe­reix pos­si­bi­li­tats urbanísti­ques com apar­ca­ment, per exem­ple. La segona és con­ver­tir-lo en una imatge de ciu­tat com ho és el pirulí. I la ter­cera per­met pro­jec­tar una visió turística de la ciu­tat i dels seus prin­ci­pals monu­ments com la cate­dral, Sant Feliu, la Devesa, el Barri Vell, amb visió panoràmica sobre les Gavar­res i les Gui­lle­ries des del tren estant. Això ho han sabut veure ciu­tats com Tòquio o Doha, que el tenen com a atrac­tiu turístic. Per què no can­viar la mirada i pen­sar en els apro­fi­ta­ments que té aquesta infra­es­truc­tura per pro­mo­ci­o­nar la ciu­tat? Amb cre­a­ti­vi­tat i una visió fle­xi­ble, això no sols és pos­si­ble sinó desit­ja­ble i sense cost.