Opinió

TRIBUNA OBERTA

Llista cívica

On vam fallar el 2015? Per una banda, pensant que amb una llista unitària com la que es va fer (CDC+ERC) n’hi hauria prou i, per l’altra, deixant que els partits la fessin a la seva manera

La llista cívica forma part de l’ADN de l’Assemblea Nacional Catalana. Aquesta fórmula ja es va emprar en el Full de ruta aprovat en l’Assemblea General ordinària de l’any 2015 i, encara que només sigui com una possibilitat per tornar a dinamitzar el moviment independentista, se’n fa referència en el Full de ruta aprovat l’any 2022. L’any següent ja es desenvolupa la proposta i ho fa en uns termes bastants semblants als del 2015. Es parteix de la mateixa constatació en relació a la divisió i enfrontament entre els partits independentistes, encara que s’afegeix una crítica –amb fonaments sòlids– sobre el seu poc o nul compromís en fer efectiva la proclamació d’independència del 27-O del 2017. No obstant això, el Full de ruta expressa clarament la necessitat d’una acció conjunta de totes les formacions independentistes per assolir l’objectiu final: la instauració efectiva de la República catalana.

La proposta que es presenta aquests dies arreu del país i que se sotmetrà a votació durant la primera quinzena de març, en canvi, deixa molt clar que serà una llista que competirà amb la resta de formacions polítiques independentistes. És cert que els defensors d’aquesta proposta argumenten que la voluntat d’aquesta llista serà convertir les eleccions en plebiscitàries, però això només podria ser així si aquesta nova llista guanyés per majoria absoluta o si s’arribés a un acord entre totes les formacions independentistes, sobre el caràcter plebiscitari de les eleccions en relació a un punt comú, ja sigui el d’aixecar la Declaració d’independència o el de declarar el Parlament com a constituent de la República catalana, el dia de la seva constitució o quan es donin les condicions adequades.

Tinc la sensació que això és començar la casa per la teulada. Descartant –per raons òbvies– la primera alternativa, si hi ha d’haver un acord programàtic, és creïble pensar que serà més fàcil fer-lo després de les eleccions, que ara?. Comencem pels fonaments: si ens creiem el President Aragonès tenim les eleccions a un any vista. Un temps més que suficient per seguir un camí semblant al del 2015, però sense caure en els errors que, com l’ANC, vam cometre llavors.

Com el 2015, hem de posar una data límit perquè els partits s’avinguin a participar en la construcció d’una candidatura unitària, de país, amb un programa clar que ens porti a instaurar la República catalana quan es donin les condicions adequades per a mantenir-la i assegurar que el país pugui rutllar amb normalitat. L’11-S seria una bona data per reclamar aquesta unitat i l’1-O podria ser la data límit.

On vam fallar el 2015? Per una banda, pensant que amb una llista unitària com la que es va fer (CDC+ERC) n’hi hauria prou i, per l’altra, deixant que els partits la fessin a la seva manera. S’ha de concebre i presentar la idea de llista cívica d’una altra manera. I què vol dir això? Doncs una llista construïda de baix a dalt, oberta a tothom i capaç de tornar a mobilitzar totes les bases del moviment independentista.

Per fer visible que també volem la República per fer possible un nou sistema de representació política que apliqui criteris de proporcionalitat, territorialitat, representativitat i pluralitat, podem començar a posar-ho en pràctica en la construcció d’aquesta candidatura, aplicant tres normes bàsiques:

1. Dividint les 4 circumscripcions provincials (quina vergonya que seguim amb aquesta organització territorial i amb una llei electoral que és una calca de la llei electoral espanyola!) en circumscripcions més petites (comarcals o regionals en funció del nombre d’habitants).

2. Escollint, per primàries, 2 o 3 diputats per cadascuna d’aquestes circumscripcions (per buscar la proporcionalitat entre cens i representants). Tothom amb residència a la circumscripció pot ser candidat, sigui militant de partit o independent.

3. Vinculant els electes amb els seus electors, de manera que els nous diputats i diputades es deguin primer als seus electors, que en cada circumscripció de base hi hagi una oficina del diputat/da, amb un grup de persones que, de forma voluntària, la gestionin, però també amb la possibilitat de revocar el càrrec mitjançant una consulta en el cas d’incompliment de funcions i compromisos electorals dels electes.

Quan cal començar a treballar? El nou Secretariat Nacional escollit a mitjans de maig, després de la propera AGO (Assemblea General Ordinària) del 16 de març, tindrà tres mesos i mig per preparar tant l’11S –i estaria bé que enguany torni a ser preparat i convocat conjuntament amb Òmnium i la resta d’organitzacions del Pacte Nacional del moviment civil independentista– com l’organització de les eleccions primàries a tot el país.

Aquestes eleccions primàries han de ser obertes a la participació de tothom, tant com a votants, candidats o voluntaris. Només així poden esdevenir el motor d’una mobilització que torni a tenir la força suficient per tornar a creure que la independència no només és necessària, sinó que és possible. I només així els partits s’avindran a acceptar que els seus candidats se sotmetin a unes eleccions primàries que, calendari en mà, es podrien celebrar a finals de novembre d’enguany.

Si s’acaba decidint formar una agrupació d’electors o una coalició de partits que doni cobertura a la llista escollida i al programa electoral elaborat i participat per tothom que vulgui, serà una decisió menor, tot i que important, ja que afectarà la utilització dels espais electorals i el repartiment de les assignacions econòmiques corresponents pel nombre d’escons i vots obtinguts.

Diguem-ho clar: qualsevol proposta que no tingui, com a mínim, aquest nivell d’ambició, no ens acostarà a la independència. I és per això que votaré NO a la consulta sobre la llista cívica, perquè de la manera que la planteja l’actual Secretariat Nacional no ens hi acosta i no vull col·laborar en fer un nou pas en la fragmentació de l’independentisme.

No abaratim els somnis i recuperem l’ambició que ens va fer forts. Sense aquesta fortalesa, no hi haurà ni mobilitzacions que, entre d’altres coses, forcin els partits a treballar en la bona direcció i amb el calendari adequat, ni la llista cívica servirà per a res més que per a seguir debilitant l’ANC fins a ser irrellevant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia