Integrar-se
La pèrdua de qualitat de vida és un argument més que suficient per mirar-nos la Devesa amb estima, fal·lera i pressa
La revolució urbana del segle XX, molt més ferotge que la industrial, va convertir la majoria de les ciutats en jardins de ciment, en parcs d’asfalt i en places granítiques. Va començar una greu transformació dels espais ciutadans, basada en la falsa premissa que la natura s’havia d’integrar a les necessitats humanes, i no permetre que fos la natura qui condicionés a l’home. Un fracàs! Ha estat un fracàs absolut! L’emergència climàtica demostra que som nosaltres els qui ens hem d’integrar a la natura. Girona n’és un exemple escandalós. Qualsevol ciutat xalaria per tenir un parc urbà com la Devesa. De fet, qualsevol ciutat estaria orgullosa de tenir, com a mínim, tres parcs com els que teníem a casa nostra. I dic teníem. Però no n’hem sabut massa què fer. El parc del Migdia llangueix convertit en un encreuament ràpid de camins. El parc Central ha deixat de ser parc, per convertir-se en un no-sé-què estrany. I la Devesa és més un espai polivalent per a la comoditat d’esdeveniments que, ben mirat, es podrien reprogramar, relocalitzar i, segurament, esponjar per tota la ciutat. L’esgotament al qual estem sotmetent la Devesa queda demostrat amb el poc coneixement que en tenim els gironins. He fet un treball de camp, i he preguntat a una vintena de coneguts què saben del parc. A excepció d’un parell de comentaris, la majoria ha lligat la Devesa amb les Fires, els concerts, el mercat i, els més nostàlgics, amb les desaparegudes carpes d’oci nocturn. “És que hem de trobar consensos”, llegeixo en una notícia de fa anys sobre per què el pla especial promogut per l’alcalde Puigdemont es va aturar. No existirà consens si no acceptem que se’ns acaba el temps per signar un pacte verd amb la ciutat. “La Devesa és un merder”, també he sentit dir sense gens de vergonya a algun polític. Per què és un problema de mal resoldre? Perquè els veïns s’hi posaran en contra, es faci el que es faci? Pel fet que cal prioritzar els usos comercials, firaires i privats, amb l’excusa que a Girona no hi ha prou espais adequats per a segons què? Per què fa tanta por? La sequera, el canvi climàtic que ofegarà encara més tot el que camini per sobre l’asfalt i el ciment, i, sobretot, la pèrdua de qualitat de vida, són arguments més que suficients per mirar-nos la Devesa amb estima, fal·lera i pressa.
