EL TEMPS QUE FUIG
The Pepper Pots
L'Aya fa cultura. No hauria nascut a Salt fa 22 anys si hagués estat realitat el postulat de “res per als de fora; fora els immigrants”
Dispenseu-me que reprengui la columna de la setmana passada, que parlava de l'espot masclista i xenòfob de la formació Plataforma per Catalunya, el d'aquelles noies massa crescudetes que saltaven a corda. No em puc estar de tornar-hi, perquè acabo de veure el seu líder a la televisió cridant fora de si els seus lemes populistes i demagògics: “Immigrants fora; primer els de casa, els ajuts seran per als Vidal i els López però per als Mohameds ni aigua”. En fi, ja sabeu de què va; era grotesc, i hauria fet riure si no fos que feia mitja por. I resulta que mentre aquest fenomen s'esgargamellava, jo sentia un CD de The Pepper Pots, que és d'aquests que fan posar de bon humor i t'acosten a la felicitat. Ara em direu que escombro cap a casa, i tindreu raó, però és que n'estem molt cofois: les tres noies –les veus– i els set nois –els instruments– que componen aquest grup són de Girona. The Pepper Pots (és el nom d'una típica sopa de Jamaica) va néixer fa uns sis anys i ha recuperat l'estètica i el so de les bandes jamaicanes dels seixanta. Han voltat per mig món portant l'estil motown, el soul, el reggae... i triomfant sempre, aquí, al Japó o a Rússia. Ara acaben de publicar el seu últim treball, Train to your lover, gravat amb instruments de l'època daurada del soul, amb una caràtula que m'encanta perquè és l'estació de Figueres, una estació de les meves, d'aquelles d'abans...
I ara torno al començament. No fa gaire que s'ha incorporat al grup una nova veu, una noia nascuda a Salt que es diu Aya Sima. La seva mare, la Sajo, va venir de Gàmbia i ha treballat, treballat i treballat. L'Aya fa cultura. És evident que no hauria nascut a Salt fa 22 anys si hagués estat realitat el postulat de “res per als de fora; fora els immigrants”. El nostre país seria molt més pobre perquè no podríem gaudir del seu art. I com el d'ella, el de tantes persones que un dia –elles o els seus pares– van venir de fora i s'han guanyat a pols el dret de ser de casa, catalans, dels nostres, que diuen. Demà és dia de reflexió. Estaria bé de donar-hi un parell de voltes, si és que encara hi ha algú que no ho té clar.
