els fils d'ariadna
Una democràcia molt més tensa
El paradigma de política exclusivament parlamentària que hem conegut, potser ja és irrepetible
Divendres passat, mentre llegia l'article d'Imma Merino publicat en aquest diari, els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana desallotjaven la plaça Catalunya de Barcelona. En un diagnòstic ratificat pel que estava succeint a la capital de Catalunya, Imma Merino tancava el seu article dient: “Potser alguna cosa nova s'està creant per fer política d'altres maneres i eixamplar la democràcia”. Tot i que encara és aviat per determinar l'abast d'aquestes concentracions ciutadanes arreu de l'Estat, és possible que en aquests moments ens trobem damunt d'una frontissa, just entre l'abans i el després d'un model de fer política. És molt probable que el paradigma de política exclusivament parlamentària que hem conegut fins aquí ja sigui irrepetible. La ciutadania està aconseguint fer una enorme pressió política des de fora dels circuits professionals de la política. I tothom que tingui un mínim de criteri sap que, en un futur, la massa ciutadana exercirà cada cop més aquests tipus de vigilància.
Sento aprensió per tots els moviments de massa, individus fagocitats per un pretès subjecte col·lectiu. Abomino les anàlisis polítiques extemporànies, afectades d'un platonisme que perverteix la realitat tot dissenyant idíl·lics diagnòstics de com seria la naturalesa humana si no fos... humana! En aquest sentit no voldria que els “indignats” es consideressin purs per definició, ni que una suposada massa enfervorida pugui autohipnotitzar-se fins al punt d'oblidar que no només alguns polítics i banquers han caigut en la corrupció i l'especulació, ja que també cal reconèixer que molts ciutadans rasos –ara potser oficialment “indignats”– han participat de la bacanal que ens ha conduït a aquest nou fonamentalisme inspirat en “la lògica de mercat” i en el foment de l'explotació. Un cop dit això, cal remarcar que aquests moviments populars poden haver fet un tall en la història i haver desactivat la impunitat política que hem conegut fins ara, aquest autisme del polític professional protegit per les fortificacions del seu sumptuós palau. Entrem en una democràcia més tensa, molt més viva.
