Articles

EL TEMPS QUE FUIG

La institució

La llei òmnibus afecta directament, i no pas per a bé, la Institució de les Lletres Catalanes

Charles Bukowski adorava els gats i ens ha deixat pàgines molt boniques parlant d'aquests animals, que són tan intel·ligents que no corren d'un costat a l'altre tot el dia ni s'amoïnen per gaire res (per això sempre estan tan macos, dormint, jugant i llepant-se les potes). Doncs Bukowski es preguntava si era més fàcil viure sense lampistes o sense literatura, i deia que sense lampistes, de totes totes. Per sort no hem de triar. Els lampistes són molt útils, i quan se t'embussa una canonada reses perquè vinguin de pressa a solucionar-t'ho. I la literatura, en canvi... Desenganyem-nos: hi ha moltes persones que tenen amb la lletra escrita la mateixa relació que jo tinc amb l'esquí: cap, i ni a ells ni a mi no ens ha passat res. Però és innegable que el patrimoni literari d'un país és una de les seves riqueses, i qui fa ric aquest patrimoni són els escriptors i les escriptores que des de fa segles han escrit en català i han guardat la llengua; a hores d'ara ja sabem que una llengua és una pàtria.

Aquests dies els qui escrivim en català estem preocupats perquè aquesta llei òmnibus del govern –que és, fet i fet, una llei de simplificació– afecta directament, i no pas per a bé, la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). La Institució és una entitat que va néixer el 1937 –en uns temps difícils!– amb la voluntat de protegir i difondre els autors catalans i les seves obres. Quan dic que la llei toca la institució vull dir, ras i curt, que li treu independència i poder de decisió: la conselleria no vol que la ILC sigui un ens autònom, i els escriptors trobem aquest punt irrenunciable. Us preguntareu: és tan important, aquest canvi de naturalesa jurídica? Doncs sí, perquè, entre altres coses, amb la nova llei, la institució hauria de treballar amb una òptica més mercantilista que no pas creadora, i ja sabem que els creadors, en el món dels diners i els negocis, sempre hi tenim les de perdre. M'agradaria saber què deuen dir des del cel de les lletres insignes escriptors com Pous i Pagès o Josep Carner, que van presidir la institució al seu moment. Si de cas estigueu alerta, que us anirem explicant com estan les coses.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.