Articles

EL TEMPS QUE FUIG

Estiu

I la nit respirava bonança, feia
olor d'alfàbrega i de ginesta i
allà a la vora
se sentia un cucut

Ahir va sobrar un tros­set de coca –tot­hom ja estava molt tip– i aquest matí me l'he aca­bada sucant-la al cafè amb llet. Ens ho vam pas­sar tots molt bé, tret dels gos­sos i els gats, a qui els petards de la revet­lla els fan un pànic bes­tial i incon­tro­la­ble: quan sen­ten aquell soroll eixor­da­dor els deu sem­blar que el món s'acaba (si és que tenen consciència que hi ha món i que un dia pot fer un pet...) Jo, sense arri­bar a aquest extrem, també els trobo molt des­a­gra­da­bles; en canvi, m'encan­ten les fogue­res. La del barri la vam encen­dre, com Déu mana, amb la Flama del Canigó, un foc que és sagrat i que ahir il·lumi­nava tots els països cata­lans, de Sal­ses a Guar­da­mar i de Fraga a Maó, tots units per la mateixa claror i la mateixa llen­gua, que també és sagrada i into­ca­ble. M'agra­den les fogue­res perquè amb les fus­to­tes velles també cre­men mal­de­caps i el mal humor, i em pre­o­cupa la cer­tesa que ja no són com abans i que, si més no, s'han aca­bat les fogue­res de la cançó d'en Ser­rat, aque­lla de “lla­vors un tros de fusta era un tre­sor / i amb una taula vella ja érem rics”. De fet, el que ja quasi no hi ha són colles de nens i nenes cor­rent pels car­rers dema­nant als veïns andròmines per cre­mar a la foguera, però si n'hi hagues­sin segur que alguna nor­ma­tiva els ho pro­hi­bi­ria en pro de la segu­re­tat. Ahir cantàvem: “La nit més curta ja ha començat. / Fades i goges, veniu a veure'ns! / Espe­rits màgics, sor­tiu del cau! / És la revet­lla de Sant Joan!”

I la nit res­pi­rava bonança, feia olor d'alfàbrega i de ginesta i allà a la vora se sen­tia un cucut. Vam riure molt, vam aca­bar can­sats i feliços i anàvem a dor­mir quan l'aurora ja es des­per­tava. Avui ja és un altre dia. Però jo ahir, pre­vi­sora, vaig collir un gra­pat d'herba de Sant Joan, d'herba de l'ale­gria, una herba que s'ha de collir just aquesta nit màgica i que anirà molt bé tenir a mà per poder fer front amb entu­si­asme i bon ànim als dies i les hores que vin­dran. Si us en calgués, no us esteu de dema­nar-me'n.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.